Resultats de la cerca

Començà a practicar el rugbi als anys trenta amb el Barcelona Universitari Club BUC, entitat de la qual també fou dirigent Practicà també l’atletisme, el tennis, la boxa i el rem El 1935 fou nomenat seleccionador nacional de Catalunya en un moment que la federació catalana era reconeguda per la Federació Internacional de Rugbi Amateur FIRA Als anys quaranta fou internacional espanyol de tennis i collaborà en Mundo Deportivo Fou directiu del Reial Club de Tennis Barcelona i president de la Penya Motorista Barcelona Sota el seu mandat es posaren en marxa les 24 Hores Internacionals de Montjuïc…

Jugador del Poble Sec i del Centre d’Esports Sabadell, posteriorment fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Futbol L’any 1964 inicià la carrera periodística a Tele/eXpres , i dos anys després ingressà a Mundo Deportivo , on es dedicà durant trenta-tres anys a la divulgació del futbol de base, i fou un pioner en aquesta matèria Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el Trofeu Husa a la divulgació periodística esportiva 1996 Publicà diversos llibres El ayer y hoy del fútbol catalán 1976, Día a día una recopilació dels partits del Futbol Club Barcelona…

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-1992, a la…

El Tribunal Suprem fa pública la sentència contra els líders independentistes Descarta el delicte de rebellió, que canvia pel de sedició, al qual afegeix els de malversació i desobediència En total, les penes de presó a les qual cal afegir multes i inhabilitacions sumen 99 anys repartits en 13 anys Oriol Junqueras, 12 anys Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, 11 anys i 6 mesos Carme Forcadell, 10 anys i 6 mesos Joaquim Forn i Josep Rull i 9 anys Jordi Sànchez i Jordi Cuixart Tres dels acusats són condemnats només per desobediència Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila…

El 1959 publicà Compañeros de viaje , que s’inscriu dins l’anomenada poesia social de caràcter més individualista i influïts per la poesia anglosaxona són els llibres posteriors En favor de Venus 1965, Moralidades 1966, Poemas póstumos 1968, Las personas del verbo 1975 i El pie de la letra 1980 Com a crític publicà Cántico el mundo y la poesía de J Guillén 1960 i el pròleg a la traducció del llibre d’Eliot Función de la poesía, función de la crítica 1955 Publicà en prosa Diario del artista seriamente enfermo 1974, on presenta amb força ironia un panorama ampli de la generació intellectual…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on tingué entre els seus professors A Nicolau i el violinista D Sánchez i Deyà El seu nom consta entre els dels fundadors de l’Associació Wagneriana de Barcelona Durant vint anys treballà com a professor de solfeig a l’Escola Municipal i fou director artístic de la companyia discogràfica Gramophon També fou comentarista de Ràdio Associació de Catalunya i exercí durant molts anys la crítica musical al diari republicà El Diluvio Entre les seves composicions destaquen les sarsueles El huertecillo i El desterrado , i posà música a Mundo,…

Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Madrid des del 1968, el 1966 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari en 1971-89 S'ha dedicat sobretot a la filologia Dialectología española , 1960 i a la història literària, i ha fet estudis i edicions de diversos poetes És autor també, entre altres treballs, de Las Sonatas de Ramón del Valle Inclán 1951, La moda picaresca 1961, Lope de Vega Vida y obra 1961, Camilo José Cela Acercamiento a un escritor 1962 i La realidad esperpéntica 1969 Ha conreat, també, el conte Un balcón a la plaza 1965, El mundo puede ser nuestro…

Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’especialitzà en…

És doctor en filosofia per la Universitat de Saragossa Començà la seva carrera musical els anys vuitanta amb els grups Ferrobós, Más Birras i El Frente Com a compositor per a altres artistes, ha treballat per a Maria del Mar Bonet, Héroes del Silencio, Rebeldes, Petisme i Víctor Manuel, entre d’altres La seva faceta més coneguda és la de musicar poesia En aquest àmbit mantingué una estreta collaboració amb el cantant Loquillo que es materialitzà en els discs La vida por delante 1994 i Con elegancia 1998 El 1999 publicà el disc propi Mil km de sueños El mateix any produí el disc de la cantant…

Llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid, es donà a conèixer el 1998 com a finalista del premi Herralde per A bordo del naufragio Visqué tres anys al Japó i, en tornar a Espanya, a més de collaborar amb mitjans periodístics com El Mundo , Público o Qué Leer , publicà novelles de caràcter realista i rerefons social Trenes hacia Tokio 2006, El talento de los demás 2007, Tatami 2008, El estatus 2009 i Ejército enemigo 2011 Escollit el 2010 per la revista Granta com un dels millors vint-i-dos narradors joves de les lletres hispanoamericanes, és un dels escriptors que més…