Resultats de la cerca

És situat al Somontano de Barbastre, que fins el 1956 pertangué al bisbat de Lleida arxiprestat de Berbegal

El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm

Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí fins a Tarragona, des d’on es…

Ingressà al Futbol Club Barcelona 1951-56 després d’haver jugat a l’Atlètic Saragossa i a l’Osca Interior esquerre, formà part de la mítica davantera de les Cinc Copes, al costat de Basora, César, Kubala i Manchón Disputà 96 partits i marcà 51 gols Guanyà dues Lligues 1952, 1953, dues Copes del Generalísimo 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 La temporada 1952-53 jugà en tots el partits de Lliga i fou el segon màxim golejador del torneig amb 22 gols, només superat per Zarra A mitjan temporada 1955-56 fou cedit al Lleida, juntament amb els seus companys Basora i Gonzalvo III, però…

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi…

Organitzat pel Reial Aeroclub de Lleida, el seu precedent fou el concurs internacional celebrat l’any 1930 En l’edició del 1950, hi prengueren part avionetes dels aeroclubs de Logronyo, Saragossa, Sabadell i Reus La segona edició tingué lloc el 1955, i hi participaren avionetes procedents de Sabadell, Osca, Saragossa, Reus, Suquets, Tarba i Sent Gironç S’hi realitzaren exhibicions de vol d’avions militars, avionetes i velers, i s’hi organitzaren diversos concursos Josep Gorina guanyà la prova de velocitat i Joan Vilarrubís, la de regularitat Hi assistiren uns 10000 espectadors…

Formada al Club Alpí Falcó de Sabadell i a Baqueira Beret Fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1985, 1992, 1996, 1997 El 1995 guanyà dues medalles d’or a la Universíada de Jaca Osca Disputà les proves d’eslàlom i eslàlom gegant dels Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer Noruega, 1994 i l’eslàlom als de Nagano Japó, 1998 Després de participar en set Copes del Món d’esquí alpí, l’any 2000 es retirà de l’alta competició a causa d’una lesió greu Ha realitzat tasques d’assessorament esportiu per a diversos campionats i organismes, i treballà per a la candidatura olímpica Barcelona-…

Doctor en filosofia i lletres, fou professor de literatura a instituts d’ensenyament mitjà a Osca, Castelló de la Plana i Madrid Especialitzat en la història de la dramatúrgia espanyola, dedicà una atenció preferent a la producció d’autors valencians i a l’estudi del funcionament del teatre a València durant els ss XVII i XVIII Reedità les obres de Guillem de Castro 1925 i de Joan Timoneda 1947, així com una selecció en dos volums de Poetas dramáticos valencianos 1929, i, ja en un altre nivell, alguns texts menors, de poesia o narració, com la Cosquilla del gusto, Bureo de las…

Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín ~1540 - d 1600, fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà installat a Valladolid S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo 1583, i continuà amb els de San Juan d’Àvila 1590, San Martín, també de Medina 1591, monestir de La Concepción de Segòvia 1601, Medina de Rioseco 1607, San Lorenzo 1625 i monestir de San Pablo 1630 de Valladolid, entre els més importants Fou un dels constructors castellans més…

Soci del Grup d’Investigacions Espeleològiques del Club Excursionista de Gràcia 1963, a partir del 1964 s’especialitzà en bioespeleologia i en fotografia i cinema subterranis Dugué a terme exploracions a la serra del Montsec, el massís del Boumort, la serra de Guara Osca i el Marroc, entre d’altres, amb el descobriment de nous coleòpters cavernícoles Escrigué diversos treballs sobre aquestes campanyes Distribución geográfica de algunos isópodos cavernícolas de Cataluña 1970, Estudio espeleológico de la cueva de Aso de Sercué Huesca 1974, Concreciones pisolíticas de cavidades…