Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al primer equip 1925-33 Extrem esquerre, ha passat a la història com l’autor del primer gol del Barça a la Lliga, el 12 de febrer de 1929, a Santander Disputà 183 partits i marcà 47 gols Guanyà una Lliga 1929, dues Copes 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 Al gener del 1934 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a la temporada 1935-36 i fou subcampió de Copa 1935 Després, jugà amb el Girona 1936-37 i el Badalona 1940 Defensà diverses vegades la selecció catalana,…

Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic priorat de Cellers Té estació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur

Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí Hom conserva d’ell L’Epifania i La Circumcisió parròquia de Sant Llorenç des Cardassar i altres obres a esglésies, museus i colleccions de Palma, Manacor i sa Pobla

És d’origen musulmà i tenia grans dimensions El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d’Arenós i al monestir de Poblet Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa

L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Al segle XIX formà part del municipi de Vilacarle Vora la carretera de Campo a la Pobla de Roda hi ha el balneari de les Viles de Turbó , en activitat

El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució constant des…

Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de rajoles i de rajoles de mosaic Hi ha també una fàbrica de torró Malgrat ésser…

A Alzira, Algemesí, Pobla Llarga, Carcaixent, Borriana i Castelló, tenen lloc març-maig vagues i desordres públics promoguts pels taronjaires, llauradors i exportadors, com a protesta per la manca de transports públics Es produeix la dimissió de diversos alcaldes

Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller

La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…