Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
Castell de Cabrenys o de Serrallonga
Situació Vista aèria de les tres fortificacions que integraven aquest castell, un dels més importants de la comarca del Vallespir ECSA - Camara JP Joffre Les tres torres o fortificacions del castell de Cabrenys són situades al cim d’una muntanya que s’alça entre la vall del torrent del Castell o de Serrallonga i la vall de la Muga, a l’est, i la vall de la Manera, a l’oest Al nord del castell hi ha el poble de Serrallonga i a migjorn els colls de les Falgueres i de Malrem, que permeten de comunicar amb la Garrotxa i el Ripollès Mapa 2349 Situació Lat 42° 21′ 56″ N - Long 2° 32′ 37″ E Des de…
Els convents carmelitans
Art gòtic
Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…
Pont de Molins
Pont de Molins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació D’una extensió de 8,63 km 2 , el municipi de Pont de Molins és situat a la vall mitjana de la Muga, a ambdós costats d’aquest riu El seu afluent, el Llobregat d’Empordà, drena la part més septentrional del terme i, en part, fa de límit amb Masarac A llevant el terreny és planer, d’alluvió, mentre que a ponent és ondulat per la serra dels Tramonts, que arriba a 170 m en el trifini municipal, al límit amb els municipis de Biure al N i NW i de Boadella a l’W A migdia el terme confronta amb Llers i a l’E amb Cabanes A més del poble de Pont de Molins, el terme comprèn la…
Cabanes

Vista de Cabanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Cabanes, de 15,06 km 2 , s’estén al N de Figueres, per la plana alluvial empordanesa entre els cursos de la Muga i del Llobregat d’Empordà en el seu curs baix, l’aigua dels quals és aprofitada a través de les séquies de la Font i del Molí Comprèn el poble de Cabanes, cap de municipi, els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt, a més de nombroses masies, algunes de les quals formen agrupaments disseminats com ara el Pla i el Forn d’en Gestí integra també l’antic monestir de Cadins Limita al N amb el municipi de Masarac del qual el separa el…
Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est J Todó-TAVISA És l’església parroquial del municipi de Sant Llorenç de la Muga, situat en el curs alt del riu, vora la riba esquerra, en un indret on aquest dibuixa un pronunciat meandre que circueix la vila pels costats de migdia i de llevant i, en bona part, de ponent La població té un nucli habitat compacte, estret i allargassat, seguint la configuració del terreny que era envoltat de muralles, una bona part de les quals encara es conserven Aquest fet atorga a la vila un aspecte de conjunt monumental, un dels més…
Timor

Armes dels Timor
Llinatge probablement originari de la localitat de Timor (Segarra), enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest.
Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt El primer personatge conegut és Alarig , el qual cedí al seu fill Ramon I, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló Un altre fill fou Pere I de Queralt , possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet Ramon I de Timor mort el 1147 dividí les possessions entre els fills Figuerola i Timor a Guillem I de Timor , Pontils i Guialmons a Ramon de Timor Guillem II de Timor mort el 1204 obtingué…
Pau

Armes dels Pau
Llinatge de cavallers segurament originari del castell de Pau (Alt Empordà) i establert a ambdós vessants de la serra de l’Albera.
Els primers membres coneguts són un Guillem Ramon de Pau , que apareix esmentat del 1128 al 1138, i un Berenguer de Pau , que vivia el 1073 i que hom suposava quadravi de Guillem de Pau mort vers el 1285, que el 1270 comprà les senyories de les Abelles i de Cervera de la Marenda al comte Hug I d’Empúries El 1329 el seu net, Guillem de Pau i d’Oms mort vers el 1338, era lloctinent general del rei de Mallorca a les parts cismarines del seu regne Rosselló, Cerdanya i Vallespir Sembla que fou de dos fills del seu fill Bernat de Pau mort en 1361/72, senyor de la baronia de Pau i de les Abelles,…
Sant Esteve de Selvanyà (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Aspecte de l’absis amb la seva finestra central d’esqueixada simple T Pollina S’arriba a Selvanyà també escrit Sauvanyà per una pista forestal d’uns 6 km en direcció est, que surt de Tost L’església de Sant Esteve de Selvanyà és dins el nucli de població MLlC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG721822 Història L’any 982, en la donació que el bisbe Salla va fer de l’església de Sant Miquel de Montpolt a favor d’Ot de Solanes i el seu fill Mir, consta, com a possessió d’aquests, l’ “ecclesia de Sancte Stefani de villa que vocant Tost…” Al lloc de Tost no consta cap església amb aquesta…
Sant Julià de Galliners (Vilademuls)
Art romànic
Situació Detall de la cantonada del suposat transsepte d’època preromànica inclòs en la reconstrucció del temple feta el 1780 A Bramon Aquesta església presideix el petit nucli de Galliners, situat al sector nord del terme de Vilademuls, 2 km al nord-est del cap del municipi Mapa L39-12296 Situació 31TDG896665 Galliners es troba a la cruïlla o final de la carretera que va de Banyoles, per Borgonyà i Vilavenut i mor en la transversal que enllaça la N-II amb la de Banyoles a Bàscara, i que passa per Vilademuls JBH Història La vila de Galliners és citada en documents dels anys 921 o 925, 941,…
Sant Esteve de Viladamí (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església de Sant Esteve de Viladamí, reconstruïda al segle XVIII, sobre els murs d’una església romànica, visibles en tot el perímetre exterior, llevat de l’absis, que fou destruït totalment i reemplaçat per una capçalera poligonal A Bramon Viladamí és un poblet que es troba al sector més occidental de l’extens municipi de Vilademuls És format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres de poca elevació i, en general, cobertes de bosc A la vora de l’església parroquial de Sant Esteve, a la carena d’un serrat, hi ha un reduït agrupament de masos, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina