Resultats de la cerca

Fill d’'Alī ibn Muǧāhid, quan aquest fou desposseït 1076 de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir

Pertany als últims contraforts occidentals de les unitats prebètiques És formada sobretot de calcàries juràssiques i culmina al cim Blanquilla 1 830 m El principal nucli de població és Cazorla 9 046 h 1991, a l’extrem sud-occidental Forma un parc natural junt amb la serra de Segura i el de Las Villas

Bé que hom li atribueix una gran quantitat d’obres i traduccions com Floures for Latine Spekinge ‘Belleses de la llengua llatina’, 1533 i una versió dels Adagia d’Erasme 1542, l’atribució més segura és la comèdia Ralph Roister Doister 1553, imitació de Plaute i Terenci, la primera peça escrita en vers anglès

Neix als contraforts de la serra d’Alcaraz, a 1 250 m d’altitud Té dos pantans Talave i Camarillas

L’agricultura és una de les principals activitats econòmiques en el regadiu predominen els fruiters, les hortalisses i el cotó en secà, ametllers, cereals i oliveres Hi ha indústria conservera i fabricació de tela metàllica De la ciutat, en són característiques les sínies, de les quals en destaca la del Rapao, del s XVIII

Aquesta serra, constituïda essencialment per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el Tries alpí, separa la conca de la rambla de Favanella afluent del Segura de la del Vinalopó el seu punt culminant 1 053 m és la penya de la Mina, al límit entre els municipis de la Romana de Tarafa i del Fondó de les Neus

És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer

La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor

El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII

Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons Se'n conserven nou cançons d’atribució segura, escrites en un occità literari d’una gran correcció, amb estil senzill i d’una gran fluïdesa expressiva són de tema amorós, mancades d’anècdota, i ajustades als cànons de l’amor cortès