Resultats de la cerca

Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions financeres…

Durant tota la seva carrera esportiva jugà al Club Egara i fou un dels membres de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou cinquanta vegades internacional amb la selecció espanyola i aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma 1960 També participà en els Jocs de Tòquio 1964 i els de Munic 1972, encara que hagué de renunciar als Jocs de Mèxic 1968 per motius extraesportius El 1960 rebé la medalla de…

Desenvolupà part de la seva trajectòria atlètica a Catalunya 1963-67, com a membre del Futbol Club Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Durant aquests anys guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de cros 1964, 1965 i el Campionat d’Espanya dels 10000 m 1966 També guanyà en quatre ocasions el títol català de cros 1963, 1964, 1966, 1967, dues el dels 5000 m 1964,1966 i dues més el dels 10000 m 1965, 1966 Disputà quatre edicions del Cros de les Nacions com a atleta català i guanyà l’edició del 1964 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Abandonà Catalunya el…

Davanter del Club Egara de Terrassa, fou dues vegades campió d’Europa 1969, 1970, cinc vegades campió d’Espanya 1971-75 i guanyà set Copes del Rei 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou internacional amb la selecció espanyola en 135 ocasions i pitxitxi de diferents torneigs Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972 Guanyà el Campionat d’Europa celebrat a Madrid 1974 i la medalla de bronze a Brusselles 1970, mentre que aconseguí la medalla d’argent de la Copa del Món a Barcelona 1971 Es retirà el 1981 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1969 per…

Es formà i jugà sempre al Club Deportiu Terrassa Guanyà un Campionat de Catalunya 1959, dues Copes del Rei 1966, 1975 i una Lliga Nacional 1976 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, en els quals aconseguí la medalla de bronze, de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968, i el Campionat d’Europa 1970, on aconseguí la medalla de bronze Com a tècnic, entrenà el primer equip femení del Club Egara i l'equip masculí 2013-16 de l'Egara 1935, filial del club egarenc, amb el qual l'any 2016 es proclamà campió de la divisió d'honor B Fou entrenador del primer equip masculí…

Un dels quatre grans diaris japonesos, inicià la trajectòria com a diari econòmic i financer el 1876, i el 1946 adoptà el nom actual És un dels principals diaris econòmics del món, amb delegacions i edicions en diversos països asiàtics, als Estats Units, a Europa i al Brasil Des del 1975, a partir de diverses companyies de la borsa de Tòquio, elabora l’ índex Nikkei , un dels principals indicadors borsaris internacionals Present a internet des del 1996, el grup de comunicació Nikkei és un dels primers del món i comprèn, a més d’informació escrita, canals de ràdio i televisió El…

De família vigatana Fou alumne de Gustau Violet, a Perpinyà, i deixeble de Maillol Professor de l’École Nationale des Beaux-Arts de Bourges 1950-68 i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París el 1969 A partir del 1936 entrà en contacte amb Pressman, R Delaunay, Saint-Maur, el grup Abstraction-Création, Zadkine, J Cassou, F Léger i R Dufy Fou un dels fundadors del Salon de Mai Exposà a París, Rio de Janeiro, Venècia, Tòquio, Brusselles, Viena, Salzburg, Milà, Zuric, l’Havana, etc La seva pintura evoca sovint monstres i expressa un sentiment tràgic de la vida Entre les…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans…

Realitzà estudis musicals en diversos centres, com ara la Universitat de San Francisco i la de Berkeley, i rebé una forta influència del seu mestre de cant, el cantant indi Pandit Pran Nath, amb qui estudià el 1970 a Nova Dehli Fins al final dels anys seixanta es guanyà la vida tocant el piano en bars musicals El 1962 visqué durant una breu temporada a Espanya i més tard, dos anys a París Ha fet classes sobre cant clàssic indi a Estocolm, Nova York, Cleveland, Copenhaguen, Tòquio i Oakland El 1959 començà una estreta collaboració amb el també compositor La Monte Young L’obra més…

Estudià a l’Escola Musical Glinka i als conservatoris de Leningrad i de Moscou Durant el període 1969-76 fou director artístic i director de l’orquestra del Teatre Stanislavskij-Nemirovic moscovita Aquest darrer any succeí a K Kondrašin al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, càrrec que conservà fins el 1990, que passà a ser el director principal de l’Orquestra Simfònica de Berna, amb la qual ha dirigit cicles de concerts de L van Beethoven i J Brahms Molt sollicitat com a director convidat tant a Europa com al Japó i els EUA, ha collaborat amb l’Orquestra Filharmònica Txeca, l’…