Resultats de la cerca

Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta…

S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes, són a més de quinze…

A Madrid, on residia el seu pare, Eduard Torroja i Caballé, cursà els estudis de matemàtiques i d’enginyer de mines El 1917 guanyà una càtedra de geometria a la Universitat de Saragossa, i al cap de poc passà a la de Barcelona El seu magisteri exercí una gran influència en la formació de noves promocions de matemàtics, especialment per l’educació del raonament que inculcava també tingué una gran influència en els seus cursos de mecànica de l’Escola Industrial La seva producció científica consta d’alguns treballs i comunicacions a congressos sobre la geometria projectiva Fou acadèmic de les…

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i  La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de…

Destacat membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, el 1994 es convertí en el primer alpinista català que assolí el cim del K2 8611 m, amb una expedició basca, i el 1996 fou el primer que coronà el Hidden Peak 8068 m Durant els anys vuitanta participà en l’obertura de rutes de gran dificultat, com la via dels Catalans a la paret nord del Huascarán Nord 1983 o la via Estel Impossible, a la cara est del Bhagirathi III 1984 A més, feu escalades als Alps, l’Atles marroquí 1979, Grenlàndia 1981 i Yosemite EUA, 1986, i formà part d’expedicions al Jannu 1987, l’Everest 1988, 1992 i el Kanchenjunga…

Impulsà els grups d’escalada del principi dels anys quaranta, i fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya 1940 i del Centre Acadèmic d’Escalada 1942, grup que presidí 1947-50 Obrí vies a la Bola de Partió Montserrat, 1940 i la paret nord del Mont Perdut Pirineus, 1941, i realitzà ascensions i travesses als Alps El 1947 fundà amb altres escaladors i muntanyencs la Germandat de Sant Bernat, grup creat per a realitzar rescats de muntanya Rebé la medalla de la FEM 1949 Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya fou collaborador de la Comissió de Refugis des dels anys seixanta Es casà…

Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…

L’Obra Cultural Balear celebra, al Teatre Principal de Palma, la 31a edició de la Nit de la Cultura, equivalent a les Balears de la Nit de Santa Llúcia o la Nit dels premis Octubre El Gabriel Alomar es lliura a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la figura dels quals és reivindicada pel públic L’Obra Cultural també ha premiat el setmanari El Iris, de Ciutadella, la historiadora Maria Barceló i Crespí, el projecte acadèmic Magisteri Teatre / Mag de poesia, la música manacorina Joana Gomila, els historiadors Jaume Llabrés i Aina Pascual, Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol, autors del llibre…

Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant Jordi 1907…

Deixeble d’Ignasi Vergara, estudià a Sant Carles Fou, més tard, acadèmic i professor de matemàtiques d’aquest centre, i el 1812 esdevingué director general de l’acadèmia Malgrat la seva importància, la seva obra és poc coneguda i la majoria d’obres seves identificades han estat destruïdes darrerament, com l’immens palau dels comtes de Parcent de la fi del s XVIII, a València —on hi havia també els telers de seda—, o els banys de l’Hospital General Hom en coneix altres obres complementàries l’altar de la seu de València, el de la basílica dels Desemparats, el cambril i el retaule…