Resultats de la cerca
Es mostren 16592 resultats
Cordó espermàtic
Anatomia humana
El cordó espermàtic és el conjunt de les diverses estructures que comuniquen el testicle i l’epidídim, situats a l’interior de l’escrot, amb la cavitat abdominal Així, es compon fonamentalment del conducte deferent, els vasos sanguinis i els limfàtics del testicle i els nervis d’aquest òrgan Totes aquestes estructures convergeixen a la part dorsal i superior del testicle, i es troben envoltades per les mateixes capes de teixit que el testicle Així, es constitueix una estructura cilíndrica i flexible que es pot palpar a l’arrel de l’escrot Aquesta estructura comuna s’…
escamot
Història
Nom donat a cadascun del grups d’elements d’acció d’Estat Català
.
La implantació de la Dictadura 1923 i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcellí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia Durant la República 1931 s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys…
Xavier López González

Xavier López González
Federació Espanyola de Patinatge
Patinatge
Patinador sobre rodes i entrenador de patinatge artístic.
Vinculat al Reus Deportiu, fou entrenat, entre d’altres, per Rosa Maria Romero Es proclamà campió de Catalunya en totes les categories entre els anys 2000 i 2012, així com campió d’Espanya en vuit ocasions consecutives 2000-07 En representació de la selecció catalana de patinatge, assolí la medalla de bronze als Jocs Panamericans 2010 També participà en Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Del seu palmarès estatal com a entrenador i coreògraf del grup show del Reus Deportiu, en destaquen quatre primers llocs del Campionat d’Espanya en diverses categories de…
mel
Música
Unitat subjectiva de mesura de l’acuïtat d’un so pur.
Es defineix de tal manera que una duplicació de mels es correspon amb la percepció d’un interval d’octava Així, el marge auditiu humà que va dels 16 Hz als 16000 Hz de mitjana és de 2400 mels El valor 1000 mels es fa correspondre amb la freqüència de 100 Hz La necessitat d’una unitat subjectiva per a l’acuïtat prové del fet que la detecció de les fluctuacions d’un to depèn de la seva freqüència En general, l’oïda humana és més sensible a les fluctuacions dels tons aguts que a les dels greus Així, es poden detectar canvis de l’ordre del 0,5% per a freqüències…
atracció anàlogica
Lingüística i sociolingüística
És la que coincideix amb l’analogia, o sigui, amb determinades alteracions que es poden donar en alguns mots, quan es volen acomodar a un model morfològic més normal de la llengua.
Així complit per complet
atracció afectiva
Lingüística i sociolingüística
Nom donat per Sperber a l’ús especial que hom fa de certes paraules a fi d’evitar les que semànticament corresponen al concepte.
Així banyeta per dimoni
Darfo Bario Terme
Localitat
Localitat de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la vall del Camonica.
S'anomena així des del 1969
descamisat | descamisada
Història
Membre del grup més exaltat i radical de les forces liberals que havien posat fi a l’absolutisme durant el Trienni Constitucional (1820-23).
Foren anomenats així pels mateixos absolutistes
Thuburbo Majus
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
D’origen berber, fou elevada a la categoria de municipi l’any 128 dC i esdevingué colònia sota Marc Aureli Còmmode Les restes de la ciutat cobreixen una superfície d’unes 40 ha, i se li calcula una població d’uns 8 000 h Els treballs d’excavació, desenvolupats essencialment a la part central de la ciutat, permeteren reconèixer-hi una xarxa viària irregular i portaren a la llum dos grans edificis termals termes d’estiu i d’hivern, un dels quals relacionat amb una palestra, així com diversos temples de tipus romanoafricà, el fòrum, presidit per un capitoli i envoltat per dos…
repartició

reparticions heràldiques (d'esquerra a dreta): quarterat en sautor; truncat i partit de dos; partit i truncat de dos; semitrinxat i partit; truncat i semitrinxat; semipartit i truncat
Heràldica
Mena de divisió del camper de l’escut que resulta de dividir-lo amb més d’una línia.
Les reparticions poden ésser ordinàries i convinents Les reparticions ordinàries ensems es divideixen en regulars o iguals quan les línies deixen el camper dividit en parts iguals o semblants o quasi regulars, i així hom obté l’escut quarterat , tercejat , truncat i partit de dos, partit i truncat de dos, etc, i en irregulars o desiguals quan les divisions són desiguals i d’aquestes en resulten els escuts semitrinxat i partit, partit i semitrinxat, partit i semitallat, semitallat i partit, semitruncat i partit, partit i semitruncat, semitrinxat i truncat, truncat i semitrinxat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina