Resultats de la cerca

El coll és a 1 470 m d’altitud, en un vessant suau de la solana, i és fes perpendicularment pel Clot del Gau, subafluent de la Ribera Salada El 1935 fou inaugurada la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i el 1957 la d’ací a Coll de Nargó, de construcció militar També en surt una pista en direcció NW, que va a trobar la carretera del Segre al pont de l’Espia, aigua amunt del Coll de Nargó

Juga com a ala pivot i debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Marfil Santa Coloma al principi de la dècada del 2000 La temporada 2003-04 es classificà per al play-off pel títol, tot i que la temporada següent descendí a la divisió de plata Al febrer del 2006 fitxà per l’Associació Esportiva Montornès Futbol Sala, a la tercera categoria Posteriorment jugà en equips com el Club Futbol Sala Lliçà d’Amunt o el Futbol Sala Vilassar de Mar

El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany

El territori, relativament pla a migjorn, aconsegueix a tramuntana altituds superiors als 800 m És drenat pel torrent de Solleric, l’alta conca del qual és inclosa en gran part dins el terme municipal A més, hi és comprès també, fora d’aquesta conca, el clot d’Almedrà La part més muntanyosa és coberta de bosc pineda i alzinar i de matolls Les terres cultivades ocupen el 64% del terme municipal El regadiu hi té poca importància al secà hom conrea oliveres, ametllers, garrofers, cereals i farratge La major part de la terra és de conreu directe Tradicionalment, la ramaderia oví, boví, porcí i la…

La primera referència segura del lloc de Botarell és de l’any 1173, entre les afrontacions del terme d’Alforja L’any 1184, el lloc de Botarell fou concedit en feu per l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls a Berenguer de la Bisbal i la seva muller perquè el poblessin Segurament en aquest moment es bastí el castell Des del final del segle XVII foren senyors de Botarell els marquesos de Tamarit RMG A Botarell, durant l’edat mitjana central es degué organitzar la població, una petita vila closa, al voltant del carrer anomenat precisament de la Closa Aquest carrer era…

Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics

En les pues de creu o pues escoceses , els espais entre les palletes tenen unes traves alternades d’estany que empenyen cap amunt o cap avall els fils d’ordit alterns quan s’apuja o s’abaixa la pua, amb la finalitat de prendre la creu Per tal de distribuir els fils en una amplada més o menys gran, és emprada la pua de ventall , que té les palletes divergents com les barnilles d’un ventall, o la pua expansible , que pot canviar d’amplada en voltar una maneta disposada en un dels seus extrems

Situat a la vora dreta de l’estuari del Sena, és el segon port de França, amb un important comerç transatlàntic, principalment amb l’AmèricadelNord Les installacions portuàries es desenvolupen actualment aigües amunt, cap a Harfleur i Tancarville Importa fusta, cautxú, cafè, cotó, fruita i fuel Exporta productes agrícoles, maquinària i automòbils És un centre industrial construcció naval, indústria petroquímica, mecànica de precisió, de cautxú sintètic i d’automòbils La ciutat alta, cap al nord, és exclusivament residencial…

Compresa dins els termes municipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira Ribera Alta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol de la Valldigna La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigüesvives Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’ Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigüesvives

Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu o port de Boet De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu Constituí un municipi fins el 1927 Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò