Resultats de la cerca

Liberal, collaborador personal del general Santa Ana, s’enfrontà a la prepotència econòmica de l’Església i promogué la desamortització Exiliat en dues ocasions a Europa i als EUA, participà activament en el moviment d’independència del seu país

En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut

Lluità a favor del seu oncle, Enric III d’Anglaterra, contra Simó de Montfort, que el féu presoner Mort aquest, anà a Sicília per negociar la pau amb Guy de Montfort, el seu fill, però fou assassinat per aquest

Anà a Egipte vers el 59 aC És autor d’una Biblioteca històrica , en 40 volums, conservada incompleta, la qual, tot i ésser molt desigual, conté dades d’interès relatives a l’Egipte dels segles V i IV aC

Hi ha agricultura i ramaderia, diversos embassaments amb centrals elèctriques i jaciments de coure i carbó Cal destacar l’església gòtica de Santa María del Castillo, la capella de Santa Ana, la plaça major porxada i les restes d’alguns castells

Al segle XVI fou emprada en obres instrumentals durant l’època barroca formà part de la suite i, més tard, com a temps final, de la sonata i àdhuc de la simfonia Al segle XVIII n'anà decaient l’ús

Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional

Estudià a Barcelona Anà alguns anys a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista En tornar a Catalunya, fundà 1904 l’Orfeó de Sabadell, que dirigí El 1920 fou objecte d’un homenatge popular dirigit per Lluís Millet

Installat a Madrid, entrà en el cercle socialista de Pablo Iglesias El 1885 anà a Biscaia, on féu proselitisme Participà en la fundació del PSOE 1888, que abandonà el 1921, any que esdevingué un dels fundadors del Partido Comunista Obrero Espanyol

Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa