Resultats de la cerca

Després d’uns fulgurants inicis com a nen prodigi que el portaren a efectuar una gira per Europa a l’edat de set anys, es dedicà exclusivament a l’estudi del piano sota el mestratge d’Anton Rubinstein A la mort d’aquest reaparegué en públic i es convertí en un pianista molt valorat internacionalment, de manera especial en la interpretació del repertori romàntic L’any 1926 es naturalitzà nord-americà i des del 1938 dirigí l’Institut Curtis de Filadèlfia, en el qual impartia classes des de la seva fundació, el 1924 El 19 de gener de 1946 oferí un concert de comiat a Nova York Compongué més de…

Vida Realitzà els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i posteriorment els continuà a la Schola Cantorum de París, on obtingué premis extraordinaris de piano i música de cambra El 1987 treballà a Niça i Salzburg com a acompanyant del repertori liederístic Ha actuat com a concertista en diferents gires arreu de l’Estat espanyol, i també exerceix la docència És catedràtic de repertori vocal a l’Escola Superior de Cant de Madrid Ha collaborat en programes de Ràdio Nacional d’Espanya i ha publicat una edició revisada de les cançons d’Isaac Albéniz També ha…

Estudià a la Universitat de Columbia Després, entre el 1953 i el 1959, fou professor al Teacher’s College d’aquesta universitat També ensenyà al Mannes College of Music El 1959 entrà a formar part del departament de música de la Universitat de Yale Entre el 1960 i el 1967 fou editor del Journal of Music Theory La seva aportació més important a la teoria musical és un mètode analític per a l’explicació de la música atonal, recollit en el llibre The Structure of Atonal Music 1973 Altres obres seves són The Compositional Matrix 1961, Tonal Harmony in Concept and Practice 1962, The Atonal Music…

Fou deixeble de Heissler al Conservatori de Viena El 1879 debutà a la Gewandhaus de Leipzig i dos anys després fou contractat com a primer violí de la Filharmònica de Viena, on romangué fins el 1938, any en què abandonà Àustria a conseqüència de l’annexió alemanya i fixà la seva residència a Londres Amb el seu germà, el violoncellista Eduard Rosé, Julios Egghard i Anton Loh, el 1882 fundà el cèlebre Quartet Rosé, protagonista de gires de concerts arreu del món i d’alguns enregistraments discogràfics Fou també violí concertino de l’orquestra del Festival de Bayreuth a partir del 1888 Exercí la…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí fins l’any…

Estudià música al Conservatori de Graz amb Robert Wagner i debutà amb l’orquestra d’aquesta ciutat el 1940 El 1951 inicià la tasca docent al Mozarteum de Salzburg, i del 1953 al 1958 fou director principal de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 debutà a la Deutsche Oper de Berlín i tres anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena, on destacà especialment amb les estrenes d’òperes d’autors contemporanis En el gènere simfònic, sobresortí en la direcció d’obres d’Anton Bruckner i Gustav Mahler El 1966 dirigí l’estrena mundial de Tancredi e Cantilena , de Hans Werner Henze Entre el 1967 i el…

Estudià amb Anton Rubinstein i posteriorment amb Franz Liszt, del qual arribà a ser íntim collaborador i secretari La seva fama com a pianista es basà precisament en la manera d’interpretar les obres del seu mestre, i en el fet de propagar-les per l’Amèrica del Nord, on visqué entre el 1891 i el 1895 i des del 1915 fins a la seva mort Dugué a terme una important activitat com a docent i impartí classes a Munic, Manchester, Chicago, Toronto i Nova York Treballà en l’edició de les obres de Chopin i escriví un llibre sobre F Liszt Entre les seves composicions cal destacar l’obertura The Hero of…

Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no arribaren a desplegar…

Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008,  Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia Ha estat…

Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en…