Resultats de la cerca
Es mostren 1069 resultats
ral de billó
Numismàtica i sigil·lografia
Genèricament, moneda reial de lliga d’argent i coure.
Al Regne de València rebia aquest nom el ral mexicà dels reis de la casa de Borbó, i el mig duro columnari valia 10 rals de billó A Mallorca reben aquest nom els doblencs o doblers , els senars o menuts i les malles , creats el 1300, amb llei de 3 diners menys una pugesa sobre 12 parts, 2 parts i 3 quarts d’argent fi i talla pel diner menut de 264 peces per marc uns 0,95 g
ral d’argent de València
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent creada per Joan I, amb un valor de 18 diners (equivalent a un sou i mig), coneguda popularment amb el nom de divuitè
.
L’any 1521, durant la guerra de les Germanies, foren encunyats rals d’argent a Dénia i a Sogorb amb les característiques dels rals o divuitens es distingeixen per les lletres D i SO, abreviatures del nom de la seca, i la S d’Alfons Sanxis, mestre de la seca de València, que figuren en el camp del revers
ral d’argent
cins rals
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent batuda a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors.
Equivalgué a 10 sous i fou un dels múltiples del ral d’argent
ral
Numismàtica i sigil·lografia
A l’edat mitjana, moneda del rei, per oposició a la moneda episcopal, comtal o local, i que podia ésser tant d’or com d’argent o de billó.
polirrize | polirriza
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que forma els seus temps a partir d’uns temes que procedeixen d’arrels diverses (com en llatí fero/tuli/latum, o en català vaig/aniré).
Són anomenats també polirrizes els verbs que, formant els temps a partir de temes que procedeixen d’una mateixa arrel, apareixen, però, diferenciats, a causa de les transformacions fonètiques que experimenten
vestuari
Lloc destinat a guardar-hi els vestits d’una comunitat, els abrics dels assistents a un espectacle, un concert, etc.
arrizotònic | arrizotònica
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma lingüística no accentuada en l’arrel o la base radical, en oposició a les formes amb radical tònic o rizotòniques.
En qualsevol paradigma verbal del català hom troba exemples d’aquesta mena d’oposició sobre la base radical cant- es donen casos de formes arrizotòniques, com és ara cantava , o bé rizotòniques, com canta
arrizòfit
arrizòfit alga
© Fototeca.cat
Botànica
Vegetal sense arrels.
Antigament eren anomenats així els protòfits, els tallòfits i els briòfits