Resultats de la cerca

Lateral dret, jugà al RCD Espanyol la temporada 2004-05, en què disputà 31 partits de Lliga i marcà 1 gol Abans i després del seu pas pel club blanc-i-blau guanyà la Copa Libertadores amb el Boca Juniors A Europa també jugà amb el Porto i el Mònaco Fou onze vegades jugador internacional argentí

La primavera del 1958 fitxà pel FC Barcelona, just abans de la final de la Copa de Fires que guanyà el conjunt blaugrana Amb ell a la banqueta el Barça visqué un dels períodes més brillants de la seva història guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1958-60 En el partit de tornada d’aquesta competició ja no seia a la banqueta, ja que cessà després que el Barça fos eliminat pel Real Madrid en la semifinal de la Copa d’Europa Posteriorment, amb l’Inter de Milà conquerí dues vegades la Copa d’Europa i la Copa Intercontinental 1964, 1965 i dirigí la selecció espanyola a…

S’installà a Barcelona i nedà a les files del Club Natació Barcelona L’any 2008 fou campió de Catalunya en 50 i 100 m lliure i en 50 m papallona D’altra banda, fou campió d’Espanya d’estiu en 100 m lliure 2009 i campió d’Espanya d’hivern en la mateixa prova 2010 També el 2010 guanyà la medalla de plata en 200 m lliure al Campionat de Catalunya i la medalla d’or en 4 × 100 m lliure Ostenta el rècord del Circuit Català de Trofeus de Natació de 100 m lliure en piscina de 50 m 2009

La seva fundació data del 1930, quatre anys després de la fundació de la Federation International du Patinage à Raoulettes FIPR S’encarrega de la gestió i promoció de l’hoquei sobre patins, el patinatge artístic, l’hoquei en línia, el patinatge de velocitat i el patinatge d’estil lliure El primer president fou Luis Pironti di Campagna Els primers clubs a formar part de la Federació van ser Esport Club Catalunya, Skating Club, Unió Universitària, Hoquei Patins Club Barcelona, Racing, Fellows of the Unió Universitària, Rollschuhe i Sporting Club Maricel Durant els anys trenta es van celebrar…

Al nucli antic, de planta colonial, hi ha el centre de negocis Ha tingut un ràpid creixement demogràfic i és la segona ciutat de l’estat en nombre d’habitants Segon nucli industrial de l’Argentina indústria mecànica, química, tèxtil, de la construcció, alimentària i mercat d’una extensa àrea agrícola i pecuària a causa de la seva excellent situació i de les bones comunicacions carreteres, ferrocarrils i aeroports Important centre cultural i d’ensenyament superior Universidad Nacional de Córdoba, fundada el 1613, Universidad Católica de Córdoba, fundada el 1956 i Escuela de…

A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’…

Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A histórico pasado, risueño…

Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix…

De jove formà part del grup Els Negres El 1911 emigrà a l’Argentina 1911, on fou dibuixant del diari Crítica i de les revistes Caras y Caretas 1912-32, Fray Mocho 1912-20, Plus Ultra 1912-29, La Nación 1928-32, Argentina 1949-50 i altres Vers el 1925 tornà a Barcelona, i collaborà a Lecturas , El Hogar y la Moda , Llegiu-me , etc Exposà amb l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i amb l’Associació d’Humoristes de Barcelona Dibuixà escenes de costums populars El 1936 tornà a l’Argentina Publicà a les revistes catalanes Ressorgiment i Catalunya Illustrà…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori  1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894,  La senyera dels pallars alegoria montanyenca  1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i…