Resultats de la cerca
Es mostren 1349 resultats
Christian Karl Josias Bunsen
Història
Cristianisme
Orientalista, teòleg i diplomàtic alemany, baró de Bunsen.
Fou ambaixador de Prússia al Vaticà 1823-38 i a Londres 1842-54 Fundà l’Institut Arqueològic de Roma Entre els seus nombrosos treballs sobre egiptologia, patrística, història religiosa i filosofia destaca Die Zeichen der Zeit ‘Els signes del temps’, 1855, on defensa la llibertat de consciència Propugnà la reconciliació entre les diverses esglésies evangèliques
Jaume Planes i Bernat
Arqueologia
Història
Antiquari i arqueòleg.
Pioner de l’arqueologia mallorquina del s XIX, informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important collecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana
Joan Baptista Grau i Vallespinós
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic i arqueòleg.
Estudià teologia, filosofia i dret civil a Barcelona i a València El 1862 fou canonge doctoral de Canàries, i a partir del 1863, de Tarragona, d’on fou vicari general Bisbe d’Astorga des del 1886, encarregà a Gaudí la construcció del seu famós palau episcopal Fundà un museu arqueològic, al seminari, i la revista El Criterio Tridentino
la Força Vella

Vista aèria del recinte fortificat de la Força Vella de Girona, presidit per la mola de la catedral amb el passeig arqueològic en primer terme
© Fototeca.cat
Història
Recinte emmurallat de Girona, coincident amb l’emplaçament de la població romana.
De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses
curos
Els Kuroi són un clar exponent de l’art arcaic grec. En la fotografia apareix un kuros pertanyent al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
© Corel Professional Photos
Art
Estàtua de jove nu, de marbre o bronze, característica de l’escultura grega arcaica (s. VII-V aC).
Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia
Ruïnes de construccions prop de Sant Feliu de Carbonils (Albanyà)
Art romànic
Situació Al costat de tramuntana de l’església de Sant Feliu de Carbonils, pràcticament a tocar del temple preromànic ruïnós, s’inicia el vessant d’un turó no gaire elevat, que coronen un grup d’afloraments naturals de roca, molt destacats Al replà interior d’aquest puig, a un nivell lleugerament més alt i a poques passes del costat de tramuntana d’aquesta església, arrecerades sota l’alt marge rocós, hi ha les ruïnes de construcció un casal d’una certa extensió o un conjunt d’habitacles medievals Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per anar a…
Santarém
Ciutat
Capital del districte homònim, al Ribatejo, Portugal.
Situada a l’esquerra del Tejo, és centre comercial i té indústries tèxtils Denominada Praesidium Julium pels romans, canvià sovint de dominadors a l’edat mitjana, fins que el 1147 Alfons I la conquerí dels àrabs per a Portugal Té, entre altres edificis remarcables, les esglésies gòtiques de São João d’Alporão avui museu arqueològic, de Graça, i la barroca dels jesuïtes 1676
Torretrencada

Aspecte exterior de la taula de Torretrencada (Ciutadella)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Llogaret
Llogaret del municipi de Ciutadella (Menorca), a l’E de la ciutat, al camí de Santagaldana.
Hi ha una important estació megalítica amb la important taula de Torretrencada , que té la peculiaritat de tenir una pilastra de reforç En aquest jaciment arqueològic també hi ha unes coves d’enterrament, un talaiot, unes sepultures antropomórfiques excavades a la roca i una sala hispòstilla que sovint està inundada d’aigua El poblat es troba enmig d’una explotació ramadera
Antoni Llopis i Climent
Escultura
Escultor i medallista.
Es formà a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i en escultura a Llotja És autor de restauracions i d’una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la Diputació de Barcelona Treballà al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista
Ricardo del Arco y Garay
Historiografia
Historiador.
El 1908 ingressà al cos d’arxivers Dirigí el museu arqueològic i la biblioteca provincial d’Osca Publicà innombrables treballs sobre història d’Aragó, entre els quals Antiguos gremios de Huesca, Ordenaciones, documentos 1911, Memorias de la Universidad de Huesca 1912-16, Aragón Geografía Historia Arte 1931 Notas de folklore altoaragonés 1943 i Sepulcros de la Casa Real de Aragón 1945
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina