Situació
Al costat de tramuntana de l’església de Sant Feliu de Carbonils, pràcticament a tocar del temple preromànic ruïnós, s’inicia el vessant d’un turó no gaire elevat, que coronen un grup d’afloraments naturals de roca, molt destacats. Al replà interior d’aquest puig, a un nivell lleugerament més alt i a poques passes del costat de tramuntana d’aquesta església, arrecerades sota l’alt marge rocós, hi ha les ruïnes de construcció: un casal d’una certa extensió o un conjunt d’habitacles medievals.
Mapa: 219M781. Situació: 31TDG773875.
El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per anar a l’església de Sant Feliu de Carbonils.
Restes
Les restes de construcció són de paret seca o de pedres i fang. Hom pot observar un extens conjunt, estret i llarg, que de llevant a ponent, s’estructura seguint la protecció d’un alt graó natural de roca sorrenca, el qual ha estat retallat en part artificialment per adossar-hi els habitacles als quals serveix de capçalera. Les restes ara identificables d’aquest conjunt edificat tenen uns 20 m de llargada. Hi ha tota una sèrie de compartiments arrenglerats, força irregulars, però amb tendència a la planta rectangular. Les seves parets tenen un gruix d’uns 68-70 cm i són fetes amb blocs de pedra de mides grosses, escantonats i disposats irregularment. La vegetació i els munts d’enderrocs amaguen una gran part dels elements i les particularitats del conjunt. Els murs actualment sobresurten del terreny uns 50 cm com a màxim i, en general, força menys.
La part de les ruïnes esmentada és la més visible. També hi ha indicis de construcció als replans més enlairats del puig, entre penyes molt destacades.
Cal dir, d’altra banda, que entre el conjunt d’habitacions abans descrit i l’església preromànica, el terreny ha estat rebaixat considerablement durant les recents obres de consolidació. Tenim gairebé la certesa que aquesta operació ha destruït una part important del jaciment arqueològic medieval i, segurament, restes d’altres construccions més properes a l’església i situades en aquest nivell una mica més baix. En són testimonis evidents els vestigis de paviment de morter i picardís i de murs destruïts que hom pot veure —seccionats— al marge de terra que ha deixat la màquina excavadora, i també la bocinalla de ceràmica grisa que s’escampa en aquest indret.
Cal lamentar, una vegada més, a les comarques gironines, la destrucció de restes de construccions i d’un jaciment medieval, davant el desinterès envers l’estudi arqueològic d’aquesta època per part dels serveis de Restauració de Monuments i, especialment, i amb menys excusa encara, pels d’Arqueologia. En aquest cas concret les possibles restes d’edificacions desaparegudes podrien haver tingut relació directa amb la porta situada al costat septentrional de l’església preromànica. Potser haurien ajudat a esclarir el relatiu misteri de l’existència d’aquest tipus d’obertures en un nombre elevat de temples alt-medievals d’aquestes terres.
Sense haver-s’hi realitzat treballs d’excavació és, doncs, impossible esbrinar més detalls d’aquestes edificacions medievals, que són un dels elements de més interès dins el notable conjunt arquitectònic i arqueològic de Carbonils. No es pot apuntar res de fiable sobre la seva funció original. ¿Es tracta d’un nucli agrupat de poblament vora l’església, o bé la seva relació amb el temple és encara més estreta? Cal tenir en compte que les notícies conegudes fins ara, que parlen de Sant Feliu de Carbonils com a parròquia, són de datació tardana si la comparem amb la que es pot atribuir a les restes preromàniques subsistents. No podem desestimar, per posar un exemple, que en època alt-medieval —anterior a aquestes fonts documentals— hi hagués hagut una cel·la monàstica en aquest lloc.
Hem d’insistir, en tot cas, una vegada més, en l’interès de l’estudi arqueològic.