Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
tord massot

Tord massot
Alessandro Duci (CC0)
Ictiologia
Peix d’uns 45 cm de llargada, d’un color, generalment uniforme, verd d’oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques, de cos alt i comprimit.
Totes les aletes, llevat de les pectorals, que són transparents, són vorejades d’un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens El ventre és clar o argentat lluent Solitari, viu ocult entre les roques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i és especialment abundant a l’Adriàtica i a les costes dels Països Catalans
pessic

Pessic
klemen leonard iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels braquiürs, de la família dels calàpids, que té uns 70 mm de longitud i uns 90 mm d’amplada i és proveït a la regió dorsal d’unes protuberàncies aplanades de color vermell.
El seu primer parell de potes és molt desenvolupat i les restants són més aviat petites i amagades en les dues expansions posteriors de la closca És comestible i hom en troba en els fons de sorra o de roca entre els 30 i els 150 m de profunditat És distribuït per l’oceà Atlàntic oriental i per la mar Mediterrània
saboga
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de forma semblant a la de la sardina, però que pot atènyer 50 cm o més de llargada i 3 kg de pes, de dors verd blavós o gris verdós amb flancs argentats i carena dentada ventral visible.
Habita a la mar i a l’aigua dolça, Peix molt apreciat per la seva carn, és distribuït per l’Atlàntic nord- oriental i la Mediterrània occidental Efectuen migracions del mateix tipus que les del salmó i desenvolupen llur cicle totalment en l’aigua dolça en certs llacs alpins Les espècies més importants i conegudes són Alosa alosa i Alosa finta
caçó
caçó
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, semblant a la mussola, que pot atènyer els dos metres, de rostre agut, d’aleta caudal grossa i d’aletes dorsals mancades de punxes; la coloració és grisenca al dors i blanquinosa argentada al ventre.
Els ulls tenen una parpella nictitant anterior, i les dents són triangulars i denticulades en part És vivípar, i s’alimenta de peixos de fons i d’escòmbrids Habita a l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins a les costes de Sud-àfrica, i a la Mediterrània, des de 40 a 100 metres de profunditat, i puja rarament a la superfície
Alexandre Alberto Serpa Pinto
Geografia
Història
Militar
Explorador i militar portuguès.
Governador general de Moçambic, explorà les regions situades entre Moçambic i Angola sobretot el 1877 i el 1885, amb l’objectiu de constituir una zona d’influència portuguesa des de l’Índic a l’Atlàntic Aquesta política fou frenada per l’actitud de la Gran Bretanya, que la considerava perjudicial a la seva pròpia expansió colonial Escriví Como eu atravessei a Àfrica 1880
Albert I de Mònaco
Història
Política
Príncep de Mònaco, de nom Honoré Charles Grimaldi.
Navegant i oceanògraf, organitzà expedicions científiques per l’Atlàntic i la Mediterrània per tal d’estudiar els corrents marins i la fauna abissal Fundà el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l’Institut Oceanogràfic i el Museu de Paleontologia Humana, de París Sota la seva direcció fou publicada una sèrie de mapes batimètrics, el més elaborat dels quals és un de la mar dels Sargassos
Caiena
Ciutat
Capital del departament de la Guaiana Francesa, vora l’oceà Atlàntic.
Centre administratiu, de serveis privats, de comerç i agrícola canya de sucre, arròs, cafè, blat de moro, cacau, fruita tropical Exporta fusta, rom i or en petites quantitats Té port i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université Antilles-Guyane Fundada pels francesos el 1643, fou seu d’un establiment penal
Bandama
Riu
Riu de la Costa d’Ivori, al vessant atlàntic (720 km).
Neix de la unió del Bandama Roig i del Bandama Blanc flueix en direcció meridional, rep el Nzi per l’esquerra i desguassa al golf de Guinea arran de la localitat de Grand-Lahou Aigua amunt de l’embocadura és navegable uns 50 km per a petits vaixells
São Francisco
Riu
Riu del Brasil, el tercer en llargària del continent (2 900 km de llargada i 560 000 km2 de conca).
Neix a la Serra Canastra Minas Gerais, travessa N-NE la sabana a l’estat de Bahia, les muntanyes litorals, per un curs molt pendent, i arriba a l’Atlàntic al límit entre els estats d’Alagoas i Sergipe A Joazeiro, a 600 km de la desembocadura, té 1 800 m de riba a riba i un cabal de 2 775 m 3 /s
An tSionna
Riu
Riu d’Irlanda, el més important de l’illa (365 km de longitud i 15 700 km 2
de conca).
Neix en una vall morènica, als territoris fronterers de la República d’Irlanda amb Irlanda del Nord Travessa en direcció NE-SW la plana central irlandesa i forma diversos llacs Ríbh, Deirgdheirc, etc Desguassa a l’Atlàntic en un estuari que, des de Luimneach, té 112 km Els seus salts i ràpids han permès l’establiment de centrals hidroelèctriques És unit amb Dublín pel canal Laighean
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina