Resultats de la cerca

Fou fiscal de l’audiència de Barcelona Intervingué en la supressió del dret de la bolla i s’ocupà d’afers de beneficència Passà més tard a Madrid com a fiscal del Consell de Castella Escriví Idea de la ley agraria española 1786, projecte de reforma anterior al de Jovellanos, que el tingué en compte en la redacció del seu propi projecte, i en el qual revela una mentalitat illustrada típica hi destaca la laboriositat dels catalans i propugna un individualisme agrari

Fill del doctor en dret Joan Ros Es doctorà en dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou nomenat rector el 1541 Fou oïdor de l’audiència de Catalunya El 1564 publicà a Barcelona uns comentaris a les Institucions de Justinià, Memorabilium Juris Libri III, que dedicà a Felip II de Castella Molt elogiada per JFinestres, hom l’ha considerat un precursor de l’escola de Cervera Deixà manuscrites diverses obres El 1543 s’havia casat amb Àngela d’Oms

L’any 1600 succeí Jaume Honorat Pomar com a mestre d’herbes de la Universitat de València Herboritzà per tot el País Valencià —principalment per la serra Mariola—, el Principat, Castella, Portugal i els Pirineus Fou examinador de metges, despatxador de l’Audiència de València i metge del Sant Ofici Refusà dues vegades d’ésser el metge de cambra de Felip IV Aplegà un herbari important que llegà, juntament amb els seus escrits, inèdits, al monestir de Sant Miquel dels Reis

L’Audiència de Madrid condemna a set anys de presó Ricardo Sáenz de Ynestrillas, president del partit d’ultradreta Alianza por la Unidad Nacional, per intent d’homicidi i tinença illícita d’armes Ynestrillas, que el 1992 va ser absolt de l’assassinat del diputat d’HB Josu Muguruza, és condemnat per haver disparat contra un traficant de drogues que es va negar a fiar-li un gram de cocaïna Els fets es van produir al setembre del 1997 en una discoteca de Majadahonda

L’Audiència Nacional absol el major dels mossos d’esquadra Josep Lluís Trapero , la intendent Teresa Laplana, l'ex-director general de Policia Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig La fiscalia demanava deu anys de presó per a cadascun, excepte per a Laplana per a qui en demanava quatre, per rebellió i sedició en el referèndum de l’1 d’octubre Al final del judici la fiscalia va substituir el càrrec de rebellió pels de sedició i desobediència, que el tribunal tampoc admet

L’Audiència Nacional acorda l’obertura del judici oral contra Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els tres presumptes integrants de la cèllula que no van morir ni a l'explosió d'Alcanar ni als atemptats del 17 d'agost El jutge instructor considera que cap d’ells no va participar directament en els atemptats i, per tant, no són jutjats per assassinat sinó pels delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i estralls en grau de temptativa

Joaquín Etxebarria Lagisket, àlies “Jokin”, un dels responsables de relacions internacionals d’ETA des del 1994 i collaborador del cap polític del grup armat, Mikel Albizu, és detingut a Tarba Gascunya en un control rutinari de la gendarmeria francesa Relacionat amb el comando Mugarri d’ETA, actiu a Cantàbria fins a la seva desarticulació el 1992, Etxebarria tenia pendent una ordre de cerca i captura dictada per l’Audiència Nacional espanyola pels delictes de collaboració amb banda armada i de tinença illícita d’armes

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón dicta ordre internacional d’arrest contra 98 responsables de la cúpula de la dictadura militar argentina del període 1976-83 pels delictes de genocidi, terrorisme i tortures Entre els inculpats hi ha els expresidents Jorge Rafael Videla i Leopoldo Galtieri, i l’exalmirall Emilio Massera L’endemà, el president electe argentí, Fernando de la Rúa, nega que Garzón tingui competències per a jutjar l’antiga dictadura militar, com ja havia expressat el seu antecessor en el càrrec, Carlos Menem

Fill de Pere de Madrigal i d’Íxer Convocà el parlament general 1558-61 que creà la reial audiència de Sardenya 1560 i el càrrec de regent de la tresoreria general d’aquell regne durant el seu llarg mandat fortificà l’illa i féu reconstruir les muralles de Càller, perseguí i castigà el contraban de cereals, i hom establí la primera tipografia permanent a Sardenya Es casà amb Anna d’Oms i, més tard, amb Anna de Cardona i de Requesens, baronessa de Sant Boi

Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880