Resultats de la cerca

L’actitud inicialment antifederal i centralista del partit fixà la seva força especialment a Madrid Però la seva insistència a procurar la formació de blocs electorals republicans i el relatiu èxit d’aquests li procurà una certa audiència a Catalunya Així mateix la Fusión Republicana, que el 1898 el substituí, aconseguí una projecció a través de La Publicidad i d’Eusebi Corominas i Emili Junoy Integrat a la Solidaritat Catalana, el partit no sobrevisqué a la mort del seu capitost el 1908

Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes

Dirigí la revista El Derecho 1866-69 Secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou diputat a corts 1871 pel partit conservador liberal i senador per Lleida 1876-80, sotssecretari de gràcia i justícia 1871, fiscal del consell d’estat 1881 i de l’audiència de Barcelona Com a senador defensà el dret català i publicà diversos estudis sobre la reglamentació i la reforma de la justícia És germà del jurista i polític Eduard Maluquer i pare del jurisconsult  Josep Maluquer

L’Audiència de Madrid condemna a set anys de presó Ricardo Sáenz de Ynestrillas, president del partit d’ultradreta Alianza por la Unidad Nacional, per intent d’homicidi i tinença illícita d’armes Ynestrillas, que el 1992 va ser absolt de l’assassinat del diputat d’HB Josu Muguruza, és condemnat per haver disparat contra un traficant de drogues que es va negar a fiar-li un gram de cocaïna Els fets es van produir al setembre del 1997 en una discoteca de Majadahonda

Joaquín Etxebarria Lagisket, àlies “Jokin”, un dels responsables de relacions internacionals d’ETA des del 1994 i collaborador del cap polític del grup armat, Mikel Albizu, és detingut a Tarba Gascunya en un control rutinari de la gendarmeria francesa Relacionat amb el comando Mugarri d’ETA, actiu a Cantàbria fins a la seva desarticulació el 1992, Etxebarria tenia pendent una ordre de cerca i captura dictada per l’Audiència Nacional espanyola pels delictes de collaboració amb banda armada i de tinença illícita d’armes

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón dicta ordre internacional d’arrest contra 98 responsables de la cúpula de la dictadura militar argentina del període 1976-83 pels delictes de genocidi, terrorisme i tortures Entre els inculpats hi ha els expresidents Jorge Rafael Videla i Leopoldo Galtieri, i l’exalmirall Emilio Massera L’endemà, el president electe argentí, Fernando de la Rúa, nega que Garzón tingui competències per a jutjar l’antiga dictadura militar, com ja havia expressat el seu antecessor en el càrrec, Carlos Menem

A Catalunya, com a derivació de la cúria règia franca, començà a funcionar una cort comtal vers l’any 1000 entorn del comte Ramon Borrell D’aquestes corts de consellers nasqueren els primers usatges amb valor judiciari i que sancionaven situacions de fet Prengueren força legal per decisió del comte rei Ramon Berenguer IV amb la compilació oficial dels usatges De la cort comtal barcelonina derivaren, al començament del s XIII, la cort general o corts i, a la fi del segle, l'audiència reial

L’Audiència Nacional acorda l’obertura del judici oral contra Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, els tres presumptes integrants de la cèllula que no van morir ni a l'explosió d'Alcanar ni als atemptats del 17 d'agost El jutge instructor considera que cap d’ells no va participar directament en els atemptats i, per tant, no són jutjats per assassinat sinó pels delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i estralls en grau de temptativa

L’Audiència Nacional absol el major dels mossos d’esquadra Josep Lluís Trapero , la intendent Teresa Laplana, l'ex-director general de Policia Pere Soler i l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig La fiscalia demanava deu anys de presó per a cadascun, excepte per a Laplana per a qui en demanava quatre, per rebellió i sedició en el referèndum de l’1 d’octubre Al final del judici la fiscalia va substituir el càrrec de rebellió pels de sedició i desobediència, que el tribunal tampoc admet

Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig Jutge de l’audiència de Barcelona, durant la guerra dels Segadors fou partidari de França Vers el 1652 s’establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu net Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d’aquest, Francesc Copons i d’Oms 1715-86, des del 1748