Resultats de la cerca
Es mostren 2604 resultats
Elionor I de Navarra
Història
Reina de Navarra (1470), infanta d’Aragó, filla de Joan II de Catalunya-Aragó i de Blanca I de Navarra.
Es casà 1436 amb Gastó IV de Foix, II de Castellbò i IX de Bearn En esclatar 1455 la segona guerra civil navarresa, els seus germans Carles de Viana i Blanca, del partit beaumontès, oposat al rei Joan, foren desposseïts dels drets successoris a Navarra en benefici d’Elionor En ésser coronat rei de Catalunya-Aragó 1458, el seu pare li encarregà el govern de Navarra Durant la guerra civil catalana de 1462-72, Joan II li lliurà el comtat de Pallars, però el seu domini sobre aquest no fou mai efectiu El 1464, en morir la seva germana Blanca II, fou proclamada princesa de…
César Milstein
Química
Químic britànic d’origen argentí.
Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips
Miquel Pons i Bonet
Història
Literatura
Narrador i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i literatura…
,
rivet

Samarreta blanca amb rivets a les mànigues i el coll
Oficis manuals
Cinta amb què es guarneix i es reforça la vora d’una roba, d’un calçat.
cua

Cua blanca de milà
Allan Hack (CC BY-ND 2.0)
fosa
fosa blanca de matriu ferrítica amb grafit esferoidal (x 300)
© Fototeca.cat
Art
Tècnica escultòrica que permet l’obtenció de peces de metall.
Els materials emprats solen ésser el bronze per a l’escultura i l’or i l’argent per a l’orfebreria Els primers procediments de fosa donaven com a resultat només l’obtenció de peces massisses el coneixement del buidatge és més tardà Dins la fosa amb buidatge hi ha dos sistemes el de la cera perduda i el de l’arena El procediment de la cera perduda consisteix en la realització en cera d’un model de l’obra, que restarà destruït en el moment de la fosa El procediment de l’arena consisteix a modelar l’escultura per peces en caixes d’arena, on és posat el metall líquid després, les diferents peces…
colcrem
Farmàcia
Cosmètica
Emulsió semisòlida composta de cera blanca, esperma de balena, oli d’ametlles, aigua de roses i un antisèptic per a evitar-ne la descomposició.
El colcrem té la propietat de travessar la pell per mitjà de fricció, i per això és emprat com a base de les cremes de tipus oliós o greixós que actuen com a netejadores del cutis N'hi ha moltes variants, consistents a substituir l’esperma de balena per uns altres greixos, la cera blanca per parafina i l’oli d’ametlles per oli mineral Avui en desús, és substituït per uns altres tipus de cremes obtingudes amb bases sintètiques
dispersió

Dispersió d’un raig de llum blanca produïda per un prisma
© Fototeca.cat
Física
Variació de l’índex de refracció d’una substància en fer-ho la freqüència de llum incident.
Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona
blanc

Pigments blancs
©
pal·li
Cristianisme
Insígnia pontifical consistent en una banda circular blanca, ornada amb quatre o sis creus, que el papa i alguns arquebisbes que en tenen el privilegi es posen al voltant de les espatlles, amb les puntes penjant sobre el pit i sobre l’esquena.
És de llana blanca d’anyell beneïda pel papa el dia de Santa Agnès, a l’església de la santa a Roma D’origen obscur, equival a l’omofori oriental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina