Resultats de la cerca
Es mostren 878 resultats
Belfort
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, capital del departament francès del Territori de Belfort, dins la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat.
Situada vora el riu Savourense, és un nucli industrial indústria tèxtil, adobs, fàbriques de mobles, maquinària i un nus de comunicacions ferrocarril El nucli primitiu fou fundat pels romans dalt d’un turó En aquest lloc fortificat fou construït a l’edat mitjana un castell de la casa dels Bar, que, després de diverses alternatives passà a França el 1648 Belfort és cèlebre pels tres setges que hagué de suportar el del 1814, el del 1815 i finalment el del 1870, durant la guerra francoprussiana, en el qual la ciutat fou brillantment defensada pel coronel P Denfert-Rochereau Pel…
Manuel Penella i Moreno
Música
Compositor.
Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret propi, i que…
Jofré de Borja
Història
Príncep de Squillace, fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Catanei.
Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics a nou anys era ja canonge de València El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d’Aragó, filla natural d’Alfons II de Nàpols Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d’anomenar-se Borja d’Aragó Refugiats a Roma durant l’ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s’havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals Es casà novament, amb Maria Milà d’Aragó, filla del comte d’…
Julie Récamier
Mme Récamier , retrat de Julie Récamier realitzat pel pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825)
© Corel Professional Photos
Història
Dama de societat francesa.
Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura preeminent del seu…
Bernat VII d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1391-1418).
Conestable de França, fill de Joan II d’Armanyac i nebot de Mata d’Armanyac, primera muller de Joan I de Catalunya-Aragó Prestà suport a Mateu de Foix i a la seva muller Joana, filla de Joan I i de Mata, quan envaïren 1396 Catalunya per reclamar la successió de Joan I Fou el cap del partit armanyaguès que a la primera meitat del s XV disputà amb els borgonyons el predomini polític de França Menà l’exèrcit francès en la cèlebre batalla d’Azincourt 1415, guanyada pels anglesos, al llarg d’una de les etapes de la Guerra dels Cent Anys Morí a París, víctima d’una matança d’…
Marcel Marceau

Marcel Marceau
© Gobierno de la Porvincia del Chaco
Teatre
Nom amb el qual és conegut l’actor i mim alsacià Marcel Mangel.
De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959,…
Richard Brinsley Sheridan
Retòrica
Teatre
Dramaturg i polític irlandès.
Educat en un ambient intellectual, es casà amb la cèlebre cantatriu Elisabeth Linley, cosa que el vinculà a la vida teatral i determinà la seva vocació d’autor dramàtic Dirigí el teatre Drury Lane i més tard ocupà un lloc en el Parlament Ja des de la seva primera obra, The Rivals 1775, donà a conèixer el seu talent en conrear l’ideal còmic, i , alhora, hi creava tots els elements per a una comèdia de personatges Cal destacar Saint Patrick's Day 1775, Trip to Scaraborou 1777 i sobretot The School for Scandal 1777, la seva obra cabdal The Critic 1779 fou una sàtira admirable de…
George Stephenson
Enginyer i inventor anglès.
Mecànic d’ofici, es dedicà inicialment a la reparació de rellotges El 1812 passà a treballar com a enginyer a les mines de Killingwood i començà a elaborar el projecte de la primera locomotora de vapor El 1814 n'efectuà les primeres proves i aconseguí de fer-la córrer sobre unes vies de ferro El 1825 fou inaugurada la línia del ferrocarril Stockton-Darlington, que funcionà amb una locomotora construïda per ell Successivament, introduí nous perfeccionaments a les locomotores, fins a arribar a la cèlebre The Rocket , construïda amb la collaboració del seu fill Robert Stephenson…
Castell de Trejuvell (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la batllia de la vall…
Edwin Franko Goldman
Música
Director de banda i compositor nord-americà.
A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina