Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
termòfor
Instrument per a provar la sensibilitat a la calor.
cremada
De dalt a baix, cremades de primer, de segon i de tercer grau
© Fototeca.cat
Medicina
Lesió tissular produïda per l’acció de la calor.
La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la localització i de l’estat de la pell Segons llurs efectes, hom les classifica en cremades de primer grau eritema, de segon grau vesícules, i de tercer grau escara o destrucció poc o molt profunda dels teixits La restitució a la integritat del teixit afectat és en relació amb la profunditat i l’extensió de la cremada, que quan és grossa provoca un quadre clínic greu a causa de la pèrdua de plasma en els teixits lesionats, amb el consegüent desequilibri iònic, hídric i hematològic
adiabàtic | adiabàtica
escalfar
Comunicar calor, especialment en grau moderat, fer esdevenir calent.
termoanalgèsia
Patologia humana
Abolició de les sensacions doloroses produïdes per la calor.
diatèrman | diatèrmana
ferroelectricitat
Electrònica i informàtica
Producció d’una polarització elèctrica espontània i reversible en determinats cristalls en ésser sotmesos a l’acció d’un camp elèctric exterior.
Entre les substàncies on l’efecte és més notable cal esmentar el titanat de bari i la sal de Rochelle Aquestes substàncies presenten, a més, histèresi dielèctrica, de manera que la gràfica D/E té una forma semblant a la B/H de les substàncies ferromagnètiques la permitivitat ε és variable, segons el valor del camp i la temperatura Aquesta propietat desapareix en el punt de Curie, i té aplicació en la conversió directa de calor en electricitat
alcohol cinamílic
Química
Alcohol fenilal·lílic, que ocorre en forma d’èster en el bàlsam del Perú i en l’oli de jacint i és emprat en perfumeria com a desodorant.
De fórmula molecular C 9 H 10 O, es presenta com un sòlid blanc o groc d’olor característica El seu punt de fusió és a 33ºC i el d’ebullició, a 258ºC Es descompon lentament en ésser afectat per la calor o la llum o bé en contacte amb l’aire Reacciona violentament amb els oxidants forts, descomponent-se amb despreniment de vapors sufocants d’òxids de carboni És emprat en perfumeria i en síntesi química
calòric
Física
Segons una teoria desenvolupada durant el segle XVIII, a partir de Joseph Black, fluid hipotètic indestructible i imponderable que ocupava els espais intermoleculars dels cossos materials.
El pas espontani del calòric d’un cos a l’altre determinava una disminució de la temperatura del primer i una elevació de la del segon Lavoisier, en formular la seva teoria dels gasos i de la respiració, es basà en aquesta teoria Quan els treballs de Rumford 1789 sobre l’escalfament dels metalls i la fusió del glaç demostraren que la calor no era una substància, sinó un moviment, la teoria del calòric fou totalment refusada