Resultats de la cerca

Estudià i treballà a Cambridge El 1944, amb AJMartin, ideà l’anàlisi cromatogràfica sobre paper i l’aplicà a la separació i l’anàlisi de les proteïnes de la matèria viva Rebé el premi Nobel de química el 1952, juntament amb AJMartin

Es formà a Cambridge, on fou professor de teologia 1870, i és autor de The Elements of the Gospel Harmony 1851 i de diverses obres sobre la Bíblia És famosa la seva edició crítica del Nou Testament grec 1881 Fou bisbe de Durham 1890

Estudià a Cambridge i essent encara estudiant descobrí el 1962 l’efecte que duu el seu nom sobre les propietats superconductores dels metalls a baixa temperatura Per aquest descobriment li fou atorgat el premi Nobel l’any 1973, compartit amb L Esaki i I Giaever

Capellà d’Anna Bolena 1535 i vicecanceller de la Universitat de Cambridge 1545, fou fet per Elisabet I arquebisbe de Canterbury 1559 Participà en la publicació dels 39 articles 1562 i de la Bíblia episcopal La seva administració autoritària provocà el descontentament dels puritans

Vida Estudià lleis a Cambridge i es doctorà en física a la Universitat de Caen, Normandia, l’any 1605 Era membre d’una família acomodada i, fruit del seu pas per Cambridge, durant tota la seva vida mantingué importants contactes amb la noblesa, fet que afavorí l’acceptació i difusió de la seva obra Com a creador, s’inicià en la poesia, camp en el qual gaudí de cert èxit Aviat, però, començà a guanyar celebritat per les seves cançons per a llaüt Les primeres aparegueren en un recull editat el 1601 per Philip Rosseter, A Book of Ayres La seva obra està formada…

Dedicada intensament a l’art valencià del s XVII, ha publicat la monografia bàsica Francisco Ribalta and His School Cambridge 1938, aportacions sobre Josep Ribera a Gazette des Beaux-Arts 1946 i a The Art Bulletin 1957 i la monografia Juan Sariñena y sus colegas València 1967

Fou primer cantor de la capella d’Enric VIII d’Anglaterra i doctor de les universitats d’Oxford i Cambridge Deixà cinc misses a cinc veus i una a quatre, basades en el cantus firmus litúrgic escriví també dos Magnificat, motets i algunes cançons amb text anglès

Doctorat a Cambridge el 1950, fou professor a la Universitat d’Edimburg Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1978 pels seus treballs sobre els mecanismes de transferència d’energia química en els sistemes vius, que el menaren a la formulació de la teoria quimioosmòtica

Estudià a les universitats de Cambridge i Londres Treballà inicialment en el camp de la illuminació elèctrica i després en el de l’electricitat, especialment en l’anàlisi del magnetisme Estudià les màquines dinamoelèctriques i els motors síncrons i enuncià la llei que duu el seu nom

Conegut per les seves prèdiques en pro de la Reforma, fou professor de Cambridge i capellà d’Enric VIII La seva obra, conjunt de discursos, fou recollida i escrita pels seus deixebles abans que fos condemnat a morir cremat per la restauració catòlica de Maria Tudor