Resultats de la cerca

Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de…

Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala…

El poble de Maisons és situat en un pendent orientat al sud, prop de la confluència entre el Rec de Canal i el de la Valèta El lloc és documentat des de l’any 842, en què el rei Carles el Calb en féu donació a un dels seus vassalls, dit Miló en aquesta escriptura el topònim és grafiat com a Mansiones Pocs anys més tard, el 876, la villa Mansiones passà a ésser possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa Al segle XII, amb l’emergència de la senyoria dels Termes, es qüestionaren els drets que l’esmentada abadia tenia a l’indret de Maisons, car aquella nissaga usurpà en…

Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el…

És emprat especialment en conjunció amb un espectrògraf d’emissió, per a mesurar la intensitat mitjançant l’ennegriment de les línies de l’espectre d’emissió d’un element obtingut sobre una placa fotogràfica L’ennegriment és mesurat mitjançant un fototub que compara la radiació procedent d’un focus lluminós que rep a través de les parts clares revelades de la fotografia amb la que rep a través de les parts ennegrides Amb aquest accessori, doncs, mitjançant un espectrògraf d’emissió hom pot efectuar determinacions quantitatives d’un element, car l’ennegriment és proporcional a la…

Format al Club Lluita Sant Adrià, també s’entrenà al CAR de Sant Cugat Es proclamà campió d’Espanya en les categories de fins a 85 kg 1997-99, 2001, 90 kg 1995, 1996 i 97 kg 2000 Participà en diversos Campionats del Món i d’Europa, en els Jocs Mediterranis i en nombrosos torneigs internacionals Un cop retirat, l’any 2001, fou un dels impulsors del Club de Lluita Olímpica La Mina, d’on sorgiren diversos campions d’Espanya És entrenador de lluita grecoromana, vicepresident de la Federació Catalana de Lluita, seleccionador estatal en categoria cadet i regidor d’esports a l’…

Formada al Club Natació Sitges i Club Natació Vilanova, fou nou vegades campiona d’Espanya júnior en 200 i 800 m lliure entre el 1993 i el 1994 L’any 1993, fou recordista estatal de 14 anys en 200, 400 i 800 m lliure, i rebé un beca per entrenar-se al CAR de Sant Cugat El 1995 ingressà al Club Esportiu Mediterrani i es proclamà campiona absoluta de Catalunya de 400 m lliure 1995 i 800 m lliure 1995, 1996 En l’àmbit estatal aconseguí dos subcampionats absoluts, el de 800 m estiu del 1995 i el de 400 m hivern del 1996

S’especialitzà en medicina de l’esport 1990 És metge del Departament de Fisiologia i Valoració Funcional del CAR de Sant Cugat des del setembre del 1987 i també collabora en el Departament de Fisiologia de l’Hospital de Terrassa 1992 Des del 1990 és metge collaborador de la Federació Catalana de Ciclisme Ha estat metge d’esportistes de primer nivell com els pilots Carles Checa, Daniel Coma i Nani Roma o els ciclistes Sergi Escobar i Joaquim Rodríguez És membre de l’American College of Sports Medicine des del 1989, de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i de la Federació…

Debutà el 1992 com a membre del club Pratenc Associació d’Atletisme El 1993 rebé una beca per a accedir al CAR de Sant Cugat, on restà intern tres anys Guanyà una medalla d’or en salt de llargada als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 Aconseguí també una medalla de bronze en triple salt als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 La seva millor marca en salt de llargada enpista coberta és de 7,17 m, mentre queen pista descoberta és de 7,58 m Es retirà el 2000 L’any 2006 se li atorgà la medalla de bronze al mèrit esportiu

Es proclamà campió d’Espanya de parelles cinc vegades 2001, 2003-06 Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla d’or en la Copa d’Europa 2001 i assolí tres quartes posicions en el Campionat d’Europa 2003, 2005, 2006 Com a entrenador, treballà amb la selecció catalana 2007-10, fou seleccionador d’Andorra 2010, treballà al CAR de Sant Cugat 2010-12 i participà en el Campionat d’Europa 2011 amb la selecció espanyola També fou director esportiu de la secció de patinatge artístic del Club Hoquei Cadí la Seu i responsable tècnic dels centres de tecnificació esportiva i alt rendiment…