Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
capolat
Guisat de carn capolada amb cansalada, verdura, alls, etc.
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana
bonítol de ventre ratllat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, semblant al bonítol, bé que de cos més robust.
Té el dors de color blau verdós i 5 o 6 bandes longitudinals característiques al ventre Els bonítols de ventre ratllat són grans nededors i s’alimenten d’altres peixos sardines, peixos voladors, etc Viuen a les regions càlides de tots els oceans i són poc freqüents a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada
rodonita
Mineralogia i petrografia
Silicat de manganès, MnSiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic És exfoliable i fràgil i presenta una fractura concoide Té una duresa de 5,5 a 6,5 i una densitat de 3,4 a 3,7 És de color vermell de carn i a vegades fosca Presenta moltes varietats i gairebé sempre conté Ca i Fe
bonítol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, d’uns 75 cm de llargada, de cos fusiforme, amb el dors de color blau fosc, que disminueix en intensitat als costats, i el ventre blanc.
Espècie pelàgica i migradora, viatja en grans bancs que s’aproximen a la costa per fresar Els bonítols s’alimenten d’altres peixos i de molluscs cefalòpodes Viuen preferentment a les costes tropicals i temperades de l’Atlàntic i també a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada i consumida fresca i en conserva
cranc

Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció
tintura
Tecnologia
Conjunt d’operacions necessàries per a donar al cuir o a la pell adobada una coloració determinada, sia només superficial, en tot el seu gruix o en una part.
El cuir o pell pot ésser tenyit amb diferents matèries colorants, però hom sol emprar actualment colorants sintètics —els anomenats també d’anilina — de caràcter iònic, l’afinitat dels quals amb el cuir depèn en gran manera del tipus d’adob i dels eventuals tractaments a què ha estat sotmès després de l’adob i abans del tenyit Els procediments de tintura més emprats són en bombo, en pastera, a pistola i a la taula o al raspall La tintura en bombo és la més corrent per a cuirs i pells de tota mena amb adob mineral o vegetal Les pells i el bany de colorant entren en contacte a l’interior d’uns…
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana,…
ovella
ovella
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer remugant de la subfamília dels ovins
, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica, i que ateny de 55 cm d’alçada a la creu, en les races més baixes, a 80 cm en les més altes.
El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses…
Salvador Jàfer i Sanchis
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Poeta i traductor.
Vida i obra Fou inclòs en l’antologia Carn Fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Es dedicà primer a la docència i treballà d’assessor lingüista a la televisió valenciana Gran admirador de la literatura àrab Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, Navegant obscur 1987, Produccions ansietat 1970-1988 1988, El desert 2002 i l’antologia Orquídia 1974-2018 2020 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina