Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Székesfehérvár
Ciutat
Capital del megye de Fejér, Hongria.
És un important nus de comunicacions vuit línies de ferrocarril, la qual cosa ha contribuït al seu desenvolupament industrial hi ha la principal fàbrica d’alumini d’Hongria Bisbat catòlic Sorgida en època romana Herculia en una cruïlla comercial i militar, i anomenada Alba Civitas a l’edat mitjana, fou capital del regne d’Hongria fins al s XIII Restà en poder dels turcs del 1543 al 1688 Rica en edificis barrocs, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial
Jaume Nualart i Maymí
Sociologia
Sociòleg.
Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona Participà en l’organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l’Institut de Sociologia Aplicada, etc Collaborà en obres collectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l’Església
Josep Maria Esteve i Victòria
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
Guillem de Tudela
Literatura catalana
Poeta.
Entre el 1210 i el 1213 escriví en provençal la primera part de la Cansó de la crozada dels albigesos, de la qual fou testimoni presencial Contràriament al seu anònim continuador que el supera en valor literari, es mostra favorable a l’acció de l’Església i a Simó de Montfort, però tracta amb una gran consideració Pere el Catòlic i els catalans que lluitaren a Muret Tenia el propòsit de compondre una cançó semblant sobre la batalla d’Úbeda
Gorizia
Ciutat
Capital de la província homònima, al Friül — Venècia Júlia, Itàlia.
Situada a la sortida de la vall de l’Isonzo, en un lloc d’encreuament de vies transalpines pas del Predil, collades de Piro i de Postumia, túnel de Piedicolle, perdé una gran part de la seva importància comercial quan, després de la Segona Guerra Mundial, es convertí en ciutat fronterera i en fou assignada una part a Iugoslàvia, on han estat creats nous barris És seu d’un arquebisbat catòlic La població italiana parla el furlà, però hi és parlat també l’eslovè
Lorenzo Alocén Castán
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Començà a jugar com a professional al Club Natació Helios de Saragossa 1959-61 Posteriorment fitxà pel Real Madrid 1961-63 i retornà dues temporades a l’Helios Fitxà pel Picadero Barcelona 1965-73 i el Círcol Catòlic de Badalona 1973-74, on es retirà Disputà, com a pivot, 69 partits amb la selecció espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, els Campionats d’Europa 1961, 1969 i els Jocs Mediterranis de Nàpols 1963, en els quals guanyà la medalla d’argent
trinitària
Cristianisme
Religiosa de la branca femenina de l’orde de la Santíssima Trinitat fundat a Vinganya de Seròs (Segrià), en el primitiu convent de trinitaris fundat el 1201.
El ministre general de l’orde el 1236 cedí el convent a la princesa Constança, filla de Pere I el Catòlic i muller de Ramon Guillem de Montcada, la qual hi establí una comunitat de monges vers el 1250 i és considerada, així, com la fundadora de la branca femenina de l’orde Fins el 1500 fou l’únic convent de l’orde Més tard se'n crearen d’altres a la resta de la península Ibèrica El convent de Vinganya fou retornat als frares el 1529
Francesc Rondon Pujol
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià al Centre Catòlic de l’Hospitalet, i a 15 anys s’incorporà a l’AB Juniors actual CB l’Hospitalet amb el qual disputà la final del Campionat d’Espanya 1936 Formà part de la selecció, integrada només per jugadors catalans, que guanyà el torneig disputat en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1938 Després de la Guerra Civil continuà jugant amb l’Hospitalet, amb el qual fou campió d’Espanya, i posteriorment amb el CC l’Hospitalet, on es retirà l’any 1947
Adolfo Javier Sada Castillo
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià als Maristes de Sant Joan de Barcelona, equip amb el qual arribà a ser campió d’Espanya en categoria escolar El 1968 s‘incorporà a l’equip juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà amb el primer equip del Barça 1969-74, el Círcol Catòlic de Badalona 1974-78 i l’Ademar de Badalona 1978-79 de la segona divisió, on es retirà Posteriorment continuà lligat diversos anys al món del bàsquet com a metge del Badalona i el Santa Coloma de Gramenet
José María Soro Bergua

José María Soro Bergua
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / MASSIP
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina