Resultats de la cerca

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics “Rondalles Noves” 1912, “Foc i Flama” 1912 i “Pensat i Fet” dirigí el setmanari “El Poble Valencià” 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

Entre el 1210 i el 1213 escriví en provençal la primera part de la Cansó de la crozada dels albigesos, de la qual fou testimoni presencial Contràriament al seu anònim continuador que el supera en valor literari, es mostra favorable a l’acció de l’Església i a Simó de Montfort, però tracta amb una gran consideració Pere el Catòlic i els catalans que lluitaren a Muret Tenia el propòsit de compondre una cançó semblant sobre la batalla d’Úbeda

Situada a la sortida de la vall de l’Isonzo, en un lloc d’encreuament de vies transalpines pas del Predil, collades de Piro i de Postumia, túnel de Piedicolle, perdé una gran part de la seva importància comercial quan, després de la Segona Guerra Mundial, es convertí en ciutat fronterera i en fou assignada una part a Iugoslàvia, on han estat creats nous barris És seu d’un arquebisbat catòlic La població italiana parla el furlà, però hi és parlat també l’eslovè

Començà a jugar com a professional al Club Natació Helios de Saragossa 1959-61 Posteriorment fitxà pel Real Madrid 1961-63 i retornà dues temporades a l’Helios Fitxà pel Picadero Barcelona 1965-73 i el Círcol Catòlic de Badalona 1973-74, on es retirà Disputà, com a pivot, 69 partits amb la selecció espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, els Campionats d’Europa 1961, 1969 i els Jocs Mediterranis de Nàpols 1963, en els quals guanyà la medalla d’argent

El ministre general de l’orde el 1236 cedí el convent a la princesa Constança, filla de Pere I el Catòlic i muller de Ramon Guillem de Montcada, la qual hi establí una comunitat de monges vers el 1250 i és considerada, així, com la fundadora de la branca femenina de l’orde Fins el 1500 fou l’únic convent de l’orde Més tard se'n crearen d’altres a la resta de la península Ibèrica El convent de Vinganya fou retornat als frares el 1529

S’inicià al Centre Catòlic de l’Hospitalet, i a 15 anys s’incorporà a l’AB Juniors actual CB l’Hospitalet amb el qual disputà la final del Campionat d’Espanya 1936 Formà part de la selecció, integrada només per jugadors catalans, que guanyà el torneig disputat en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1938 Després de la Guerra Civil continuà jugant amb l’Hospitalet, amb el qual fou campió d’Espanya, i posteriorment amb el CC l’Hospitalet, on es retirà l’any 1947

S’inicià als Maristes de Sant Joan de Barcelona, equip amb el qual arribà a ser campió d’Espanya en categoria escolar El 1968 s‘incorporà a l’equip juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà amb el primer equip del Barça 1969-74, el Círcol Catòlic de Badalona 1974-78 i l’Ademar de Badalona 1978-79 de la segona divisió, on es retirà Posteriorment continuà lligat diversos anys al món del bàsquet com a metge del Badalona i el Santa Coloma de Gramenet

Es formà a l’Hispano Francès i al Centre Catòlic de Sants Jugà amb el Club Esportiu Laietà, a segona divisió, el Futbol Club Barcelona, l’Orillo Verde 1959-62 i el Picadero Jockey Club 1962-68, amb el qual assolí una Copa del Generalísimo Internacional en dues ocasions amb la selecció espanyola, destacà pel seu característic tir en ganxo Després de la seva retirada exercí un temps d’entrenador en equips com el Club Bàsquet Ripollet, el Club Bàsquet l’Hospitalet i el Club Natació Sabadell

Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut

Fou membre del parlament des del 1543, i fou introduït a la cort per Somerset Durant el regnat de Maria Tudor es convertí al catolicisme Malgrat això, fou nomenat secretari d’estat d’Isabel I 1558 i n'esdevingué un dels principals consellers Procurà la consolidació de l’Església anglicana i l’anullament del partit catòlic de Maria Stuart En política internacional propugnà la pau amb Felip II Esclatada la guerra 1585, però, la dirigí personalment des del 1590, a la mort de Walsingham