Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
Pedro Martín Cermeño y Paredes
Militar
Enginyer militar.
Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit…
Las Cogotas
Prehistòria
Jaciment prehistòric pertanyent a la cultura dels castres, a Cardeñosa (Àvila).
Format per dos recintes adossats, l’envolta una grossa muralla de pedra seca Al seu davant presenta camps plens de pedres irregulars per tal de dificultar l’avançada de la cavalleria enemiga Desenvolupà dues fases culturals diferenciades, l’una, pròpia del bronze final, i l’altra, de l’edat del ferro Hom n'ha situat l’inici al començament del primer millenni aC, però aquestes dates estan en una fase de revisió perquè diversos indicis fan pensar que començà vers el 1200 aC A la darrera fase, que s’estén fins al s IV aC, pertany una important necròpoli d’incineració on han estat…
Jaime Ortega y Olleta
Història
Militar
Militar.
Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 dit l’Ortegada Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general carlí Joaquín…
Pancho Villa
Pancho Villa
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari mexicà.
A setze anys fugí a les muntanyes, acusat d’homicidi, i treballà durant 15 anys com a ramader i jornaler i es dedicà al bandolerisme Canvià el seu nom, Doroteo Arango, pel de Pancho Villa El 1910 s’uní a les forces maderistes contra Porfirio Díaz com a irregular Condemnat a mort a causa d’una insubordinació, fou salvat per Madero i s’escapà de la presó El 1913 tornà als EUA, i inicià la revolta agrarista al nord de Mèxic, campanya en la qual es distingí com a cap de la cavalleria lleugera Quan Victoriano Carranza s’uní als insurrectes, Villa acceptà el pla de Guadalupe S'alià amb Pascual…
Pau Civil i Costa
Música
Tenor.
Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà una…
,
cavall frisó
Militar
Biga de fusta, travessada per llargues pues de ferro o per estaques, que hom emprava contra la cavalleria.
guia
Transports
Cavalleria que, sola o aparellada, va enganxada al davant de tot en tir de vuit o més animals.
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb aquest nom…
Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis
Història
Noble mallorquí, cavaller d’Alcántara, regidor perpetu de Mallorca, senyor de la cavalleria de sa Galera, de Felanitx.
Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians Presidí la junta de construcció de camins de l’illa Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca Creat marquès de Solleric 1770, li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària 1783 pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances
doma clàssica

Beatriz Ferrer-Salat durant un campionat de doma clàssica
Arxiu B. Ferrer-Salat
Hípica
Modalitat eqüestre, també coneguda com a ensinistrament, consistent en l’execució d’una sèrie de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall.
Es basa en el domini del cavall per part del genet, representat en la realització de determinats exercicis amb harmonia La doma comprèn restricció i extinció en el pas, trot i galop i altres moviments laterals El seu origen es remunta al segle III aC, quan els grecs establiren l’art de l’ensinistrament com a mètode de millora de les seves muntures Entre els seus pioners destacà l’escriptor Xenofont, que compilà les diferents tècniques que implementaren aquesta modalitat hípica La doma es desenvolupà amb el propòsit d’aconseguir cavalls dòcils que facilitessin la tasca de la cavalleria militar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina