Resultats de la cerca

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional  —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada  i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

És autor d’una gran quantitat de sainets, entre els quals destaquen L’últim anglès 1895, en un acte i en vers La família Picarol 1934, estr 1907, i Tretze dones per un nuvi 1908 També escriví comèdies i peces breus de caràcter humorístic — A cop calent 1892, La filla del comendador 1903 i Les mitges de Paula 1904, totes tres en un acte i en vers,  Un mort ressuscitat 1891,  Un gendre de l’altre món 1910 i Gras i magre 1935, estr 1905— i algun drama, com L’exemple 1934, estr 1904 També es dedicà al teatre infantil, amb peces com El dia de rebre s d

Fundà una companyia de teatre amateur que començà representant en francès La demanda del públic d’obres en català la impulsà a escriure comèdies de costums, entremesos i sainets de caràcter popular Les seves obres, ambientades al Rosselló i inscrites en la tradició provinent de les farses medievals, denuncien els vicis dels pobles de pagès i alhora en reflecteixen els costums Set volums compilen les quaranta-cinc peces que escriví, tretze de les quals foren traduïdes al francès Els títols més destacats són Primers passos 1931, Retalls 1933, Flors d’argelac 1934, Gendre i sogra…

De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a Lo Teatro Regional , creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva…

No fou ciutadà romà de naixement, però lluità a la primera guerra Púnica i residí a Roma, almenys cap a l’any 235 aC data de la seva primera obra Des d’aleshores conreà la poesia escriví nou tragèdies, unes trenta comèdies, saturae i un poema èpic en versos saturnis Poenicum Bellum ‘La guerra púnica’ La importància literària li ve del seu Poenicum Bellum , que esdevingué epopeia nacional de Roma, de contingut mig històric mig mític hi apareixen Enees, Ròmul i els elements que després reprengué Virgili per a la seva Eneida Hom creu que hagué d’exiliar-se a causa del vers satíric…

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà…

Fou actor i empresari teatral Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat Fundà i dirigí —possiblement a iniciativa de Frederic Soler— Lo Teatre Català  1890 D’entre les seves obres teatrals, publicades sota diversos pseudònims, en destaquen les comèdies La pedra filosofal 1873, Una mare fanàtica 1873,  Diners o la vida 1873,  La pietat d’una donzella, o Lo Ninot de Gràcia 1887, La força de l’amor 1892, La carta del fill d’en Roc 1896 estr 1876 i Les causes poderoses 1900, i el drama Casados por la muerte 1897 És autor també de Los grandes problemas…

Treballà en la indústria tèxtil i creà la seva pròpia empresa Collaborà a la “Biblioteca Sabadellenca” i en algunes publicacions locals Participà en diversos certàmens literaris i fou director del Diari de Sabadell La seva poesia, senzilla, intimista i bonhomiosa, està recollida a Pomellet íntim 1902, Les hores quietes 1925, Del meu voltant 1932, Dolor 1937 i Retorn i adéu 1949 També és autor de comèdies com Laura, la forastera 1934, El carter Höbol 1935 i L’amor inútil 1935, a més de la peça dramàtica La dona d’aigua 1911, inspirada en la llegenda del gorg de les donzelles de…

Collaborà amb composicions poètiques de caràcter satíric, moralitzant i conservador a La Roqueta , La Ignorància , La Aurora i altres revistes, publicades sota diversos pseudònims Ferostes , Andreu de la Neu , Claret Estrenà amb èxit peces líriques, de primer musicades per ell mateix Pau de la Pau 1894, Petardos i microbis 1896, Es cant de s’òliba 1902, La flor del bosc 1933, etc Després, amb música d’Antoni M Cervera, estrenà Luz negra 1932, que havia estat premiada el 1902 al concurs convocat per a la inauguració del Teatre Líric de Palma, i Miss X 1933 Deixà inèdites les comèdies…

Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…