Resultats de la cerca

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i…

Fou deixeble de N Jommelli i JM Leclair Intèrpret excepcional de la trompa, amb la qual assolí un nivell destacable, reivindicà la capacitat d’aquest instrument com a solista i n’innovà la tècnica interpretativa Formà part de l’orquestra de la cort de Stuttgart fins el 1767, on collaborà com a compositor amb el coreògraf JG Noverre El 1764 actuà com a intèrpret de trompa al Concert Spirituel i el 1767 ingressà en l’orquestra de l’Òpera de París El 1778, a la capital francesa, conegué WA Mozart Treballà com a professor al Conservatori de París i publicà, entre altres obres, el…

L' edat d’or , segons els poetes clàssics, fou l’època millor de la vida dels homes a la terra, i correspon al regnat de Cronos, en què els homes vivien com a déus i la justícia i la pau regnaven entre ells Seguí l' edat d’argent , època en la qual l’home conegué el treball, i que correspon al destronament de Cronos per Zeus fou l’edat en què els homes començaren a ésser injusts, l’any fou dividit en estacions i calgué treballar la terra Després vingué l' edat de coure , en la qual l’home començà a fer guerres, els costums es relaxaren i arreu aparegué la injustícia En el darrer…

Inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Tenerife A vint anys s’installà a Madrid, on conegué el seu mestre DVázquez Díaz L’any 1960 viatjà a Bèlgica i Holanda amb una beca de la Fundación Juan March Participà a la Biennal de Venècia 1963 Reconegut amb el Premio Nacional d’arts plàstiques del ministeri de cultura 1998, el 2005 presentà la seva primera exposició retrospectiva a l’IVAM de València El mateix any rebé el Premio Canarias de belles arts L’artista ha recollit, des dels seus inicis, la influència de la transició tràgica barroca i de les pràctiques…

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100…

Conegué Ramon Casas a París i el convidà als EUA 1908-09, on l’introduí com a retratista de l’alta burgesia El 1910 comprà, a Sitges, l’edifici de davant del Cau Ferrat, li donà el nom de Maricel i, en collaboració amb Miquel Utrillo, l’agençà i hi reuní una bona collecció artística, però el 1921 —sembla que amb la protecció del cònsol dels EUA— en feu traslladar una bona part al castell de Tamarit Tarragonès, que encara és propietat d’un net seu, i partí als EUA Poc abans de morir regalà l’orgue elèctric de la seu de Tarragona Ell i la seva família enriquiren l’Art Institute of…

Pintor de cambra 1508-25 de l’arquebisbe elector de Magúncia, per raó de la seva inclinació a les doctrines luteranes es traslladà a Halle 1527 La crítica ha discutit la seva formació artística HHolbein, Bosch i la relació amb els seus contemporanis Dürer Bé que són escasses les seves obres identificades, conegué l’art italià renaixentista, cosa que hom denota en alguns fons arquitectònics de les seves obres la seva pintura és arrelada en el gòtic alemany Jan Polack, Hans Burgkmair El seu estil es manifesta plenament en el retaule d’Isenheim 1513-15, una de les obres més…

Estudià a Chemnitz, on conegué Heckel i Kirchner, amb els quals formà el grup Die Brücke a Dresden Fins 1913-14 fou partidari d’un expressionisme amb molta força d’impacte, de color molt viu, i on el dibuix és el simple suport d’una referència figurativa El 1911 tot el grup es traslladà a Berlín Dos anys més tard, la irrupció de l’art negre a Europa i la mateixa evolució dels altres membres del grup el dugueren a donar més importància a les formes i al dibuix, que se simplifiquen i arriben quasi a una contraposició de línies rectes i corbes molt anguloses Entre el 1920 i el 1930…

Sortí de Rússia a causa de la Revolució del 1917 A París 1943, després de molts viatges, conegué GBraque i FLéger i s’orientà vers l’abstracció Una posterior visita al Museo del Prado el féu tornar a un tipus de figurativisme, amb influències realistes, que fou posteriorment imitat i desenvolupat per nombrosos artistes en un intent de seguir el seu estil El seu temperament frenètic —posà fi a la seva vida llançant-se a la mar per la finestra del seu estudi— es posa de manifest en la seva obra La pintura de la seva època abstracta és feta a base de colors purs i vius disposats…

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa…