Resultats de la cerca

Les seves primeres passes professionals foren com a integrant del grup Automatic Dlamini, entre el 1988 i el 1991 El seu projecte solista, PJ Harvey, debutà el 1992 amb l’àlbum Dry El 1993 comptà amb el productor Steve Albini Pixies, Nirvana en el seu segon treball, Rid of Me , i el 1995 assolí l’èxit comercial amb To Bring You My Love , un disc on collaboraren Joe Gore guitarrista de Tom Waits, Eric Drew Feldman Captain Beefheart, Frank Black i el productor Flood U2 El 1996 enregistrà un disc, Dance Hall at Louse Point , en parella amb John Parish, exlíder d’Automatic Dlamini, i participà…

De família humil i orígen mestís, als anys seixanta formà part del Movimiento del Nuevo Cancionero, que recreava el folklore argentí en un sentit acusadament social, i actuà sobretot en ambients universitaris El 1965 enregistrà el disc Canciones con fundamento que, juntament a l’actuació en el Festival Nacional de Folklore de Cosquín la projectà a l’Argentina Als àlbums següents, Yo no canto por cantar 1966, Hermano 1966, Para cantarle a mi gente 1967, seguiren gires a Europa, els EUA i l’URSS, que la donaren a conèixer internacionalment El 1969 el projecte Mujeres Argentinas , en…

Inicià estudis de ciències polítiques a la Universitat de Cambridge, que deixà per la literatura anglesa, en la qual es graduà el 1983 Posteriorment es dedicà al teatre i actuà durant una temporada amb la Royal Shakespeare Company Interpreta sovint personatges insòlits Estigué estretament associada amb el director Derek Jarman, a les ordres del qual actuà, entre d’altres, a The Last of England 1988, Edward II 1991, pel qual fou guardonada al Festival de Venècia i Wittgenstein 1993 El 1992 protagonitzà Orlando , de Sally Potter, paper que li donà una important projecció Seguiren, entre d’…

Líquid fumant que, en presència de ferro, adquireix un color groguenc les solucions concentrades contenen el 38% de HCl Té un azeotrop del 20,24% en HCl, que destilla a 110°C i 760 mm Hg És segregat per les cèllules parietals de la mucosa gàstrica, forma part dels sucs digestius i facilita l’acció de la pepsina És, després del sulfúric, l’àcid més emprat en la indústria les seves aplicacions, entre d’altres, són per a la neutralització de sistemes bàsics i com a hidrolitzat de proteïnes, i, en medicina, en dilució al 10%, per a guarir casos d’hipoclorhídria

El 1925 inicià la seva carrera artística a Hollywood i actuà en films com What Price Glory 1926 i Ramona 1928 Després de participar en alguns films musicals treballà a les ordres d’Emilio Fernández Flor silvestre 1943, María Candelaria 1943 i La malquerida 1949 Altres films són Estrella de fuego 1960, La dama del alba 1965, Los hijos de Sánchez 1978, etc

Els anys vint i trenta menà una vida bohèmia a Londres i a París, reflectida en part en el recull de contes The Left Bank 1927 i en les novelles Postures 1928 i Good Morning, Midnight 1939 Interrompé la seva activitat literària durant dues dècades El 1966 publicà Wide Sargasso Sea , on recrea el personatge d’Antoinette, de la novella Jane Eyre , de ChBrontë, a través de la qual exposa les contradiccions del seu país d’origen i de la seva condició de dona en un estil pròxim a la novella gòtica Cal esmentar també la novella My Day 1975 i Smile, Please , autobiografia de publicació pòstuma 1979

Debutà com a cantant a l’orquestra de Raymond Legrand Aconseguí de crear un estil propi, entre realista i fantasiós i actuà també amb gran èxit al teatre, en revistes musicals, operetes, etc Publicà més de cinquanta discs Com a actriu, destacà sobretot en el paper protagonista d’ Irma la douce , obra teatral que interpretà durant una dècada, i actuà en una quinzena de pellícules i telefilms Rebé, entre d’altres, el premi de l’Acadèmia Charles Cros, el premi Georges Brassens, el Gran premi del president de la República i la Legió d’Honor, entre d’altres Publicà les autobiografies Raconte-moi…

Autora d’una obra molt reduïda, aconseguí un èxit remarcable amb Two Serious Ladies 1943 la seva única novella, de gran subtilesa i penetració psicològica És autora, a més, de l’obra teatral In the Summer House 1953 i d’un volum de narracions 1966 Estigué casada amb l’escriptor Paul Bowles

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i  Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres  Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer  Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis  La signora senza camelie , d’Antonioni 1953  Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli  Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani  Satyricon 1969, de Federico Fellini  Metello 1970, de Mauro Bolognini  La colonna infame 1972, de Nelo Risi…

El 1966 es casà amb Jules Dassin Actriu de gran temperament, prengué part en Celui qui doit mourir 1957 versió cinematogràfica de la novella El Crist de nou crucificat , de Kazandzakis, Jamais le Dimanche 1959 premi d’interpretació del festival de Canes 1960, Phaedra 1961, Topkapi 1964, Les pianos mécaniques 1964, 1030 pm Summer 1965, Gaily, gaily 1968, A Dream of Passion 1978, etc Activista contrària al règim dels coronels, fou ministra de Cultura en 1981-85 i 1985-89 al govern socialista d’APapandreu Amb la pujada dels socialistes al poder, tornà a ésser ministra de cultura entre l’octubre…