Resultats de la cerca

Fill de Lluís I de Baviera, fou designat per la conferència de Londres 1832 El 1844 atorgà una constitució La seva incapacitat per a encapçalar el moviment nacional i l’enemistat amb la Gran Bretanya, que es negava a abandonar les illes Jòniques, així com l’ajut que prestà a Àustria en la guerra contra França i Sardenya, motivaren una revolta militar, que el destronà

Es llicencià en dret a la Universitat de París i entrà a treballar com a auditor del Consell d’Estat 1846 Tres anys més tard ho deixà per dedicar-se als estudis econòmics i socials, gràcies als quals esdevingué un economista de prestigi que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1877 Com a economista defensà el lliure comerç perquè creia que portaria les nacions a unir esforços en pro de la desaparició dels conflictes armats Seguint aquest principi fundà el 1870 la Lliga Internacional i Permanent de la Pau per tal d’evitar la guerra entre França i Prússia en la…

Doctor en dret, fou professor de la Universitat Txeca de Praga 1913 Aviat es convertí en un dels collaboradors principals del líder nacionalista Tomáš GMasaryk Iniciada la Primera Guerra Mundial, anà a París i hi assumí el càrrec de secretari general del Consell Nacional Txecoslovac 1916, presidit per Masaryk El 1918 notificà a les potències aliades la formació del govern provisional txecoslovac, del qual ocupava el càrrec de ministre d’afers estrangers Presidí la delegació txecoslovaca que concorregué a la conferència de la Pau París, 1919, a fi d’obtenir la separació d’Àustria…

La denominació aparegué al congrés de París 1856, en què Moldàvia i Valàquia foren reintegrades a l’imperi turc, gaudint, però, d’una gran autonomia El 1858 la conferència de París acceptà el nom oficial de Principats Units de Moldàvia i Valàquia El 1859 Alexandre Cuza fou elegit príncep d’ambdós territoris, i al desembre del 1861 la fusió dels dos principats originà el nou estat de Romania

Formà part de la Joventut Nacionalista de la Lliga i fou membre de la comissió executiva que organitzà la Conferència Nacional Catalana 1922, d’on sorgí Acció Catalana, partit en el qual milità Fou conseller sense cartera del govern de la Generalitat de Catalunya 26 de setembre de 1936 El 1939 s’exilià a França tornà a Barcelona el 1945 Collaborà a La Publicitat i a Revista de Catalunya

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, fa una conferència a l’auditori d’ESADE en què dóna per tancada l’etapa autonòmica de la transició i planteja que el Parlament de Catalunya pacti una relectura de la Constitució i l’Estatut per a ampliar l’autogovern Pujol llança la seva proposta davant un públic format per empresaris, professionals i polítics, entre els quals hi ha la majoria dels actuals consellers del Govern català

Creat el 1988 arran de la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions CEPT, comprèn diversos comitès tècnics, un dels quals elaborà la norma GSM de telefonia mòbil digital En l’actualitat en són membres 36 països europeus i 20 països no europeus Ha desenvolupat els estàndards del DECT , DVB , i participa, entre d’altres, en el desenvolupament dels d’UWB Els darrers anys ha desenvolupat una intensa activitat en l’elaboració d’estàndards

Ensenyà a Yale 1905-15 i dirigí les expedicions d’aquesta universitat a l’Amèrica del Sud Fou nomenat director de l’American Geographical Society 1915-35 i president de la John Hopkins University 1935 Prengué part en la conferència de pau de París 1917 com a geògraf Fou també president de l’Association of American Geographers Entre les seves obres cal esmentar South America i Geography in relation to the Social Sciences 1934

Teixidor de seda, s’adherí en 1870-71 a l’Aliança bakuninista i fou vicepresident del Centre Federal de Societats Obreres de València Participà en la conferència del setembre del 1871 de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i el 1872 passà a formar part del Consell federal d’aquesta Figurà en juliol-agost del 1873 en la comissió de governació de la junta revolucionària del cantó valencià Pogué fugir i anà a Algèria

Fundat el 1955, disposa de tot un seguit de departaments especialitzats, coordinats per les oficines centrals establertes a Bogotà Colòmbia Des de l’inici hi ha hagut sempre en el seu si una confrontació entre bisbes conservadors i progressistes, causa dels freqüents canvis de rumb en l’orientació teològica i pastoral de l’organització Tanmateix, la tendència conservadora ha anat esdevenint majoritària entre els dirigents, fins al punt de crear tensions amb altres organismes d’àmbit llatinoamericà més oberts, com la CLAR Conferencia Latinoamericana de Religiosos Celebra una assemblea general…