Resultats de la cerca

Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura

És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC

El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per Bde Gaiffier La versió catalana, de lletra del s XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové 1915 i reimpresa després a Mallorca 1933 i a Barcelona 1957 L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona

La primera referència d’aquest castell és de mitjan segle XII Arnau de Cabestany —pare del trobador Guillem—, en jurar fidelitat el 1146 al comte de Rosselló Gausfred III, renunciava a tota reclamació a propòsit d’aquest castell castrum de Solca Esmentat encara el 1177, amb el nom de Castellet Castelletum , el lloc dit els Castellars en mantenia probablement el record al segle XVII No s’ha conservat cap vestigi d’aquest castell, totalment desaparegut

Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoléon Suchet 1813-77 esdevingué segon duc d’Albufera El títol és conservat pels seus descendents Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del llac, que conservà fins a la retirada dels francesos de València 5 de juliol de 1813 Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges

Parlat per 1 800 000 individus, aproximadament, a Eslovènia i a les zones d’Àustria limítrofes amb Eslovènia Llengua molt fraccionada, hom en pot destacar set dialectes principals, dels quals el dolenski és usat com a llengua literària L’autor de la primera gramàtica eslovena 1584 fou ABokhorič L’eslovè s’ha desenvolupat culturalment als segles XIX i XX El text més antic conservat és l’anomenat fragment de Freisig segle X

Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen

Pare del també compositor John Mundy Cap al 1543 formà part del cor de l’abadia de Westminster Després ocupà diversos càrrecs en diferents esglésies El 1564 fou nomenat gentleman de la capella reial La major part de la seva música és de caràcter religiós Se n’han conservat alguns oficis, una dotzena d' anthems , dues seccions de missa, alguns magníficats i antífones votives En ocasions, l’atribució de les obres a William o a John Mundy és dificultosa

Sovint s’havia parlat de dos compositors amb el mateix nom, però recentment s’ha demostrat que es tracta de la mateixa persona Escriví molta música religiosa, entre la qual destaca un cicle complet de lamentacions També se n’ha conservat un magníficat, un motet, un himne i algunes altres composicions litúrgiques El seu estil evolucionà des de la rigidesa de les formes gòtiques del nord fins a una música molt més simple i expressiva pròpia del Renaixement italià

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat