Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Annauir
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa.
L’església, que ja existia al segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883
dominicà | dominicana
Convents dominicans als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
bisbat d’Oriola-Alacant
Bisbat d’Oriola-Alacant
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat d’Oriola i des del 1959 també la ciutat d’Alacant.
La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del…
Carbonell
Barri
Antic llogaret, actualment barri, de Llanera de Ranes (Costera), situat al centre de la població; era un lloc de moriscs annex de Rotglà, que al sXVI depengué de Cairent.
El 1602 tenia 17 veïns
serra de Requena
Serra
Sector de la serra Grossa, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa la Costera (Barxeta, Genovés) de la Vall d’Albaida (Benigànim).
Culmina a 486 m alt
el Genovés
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, al pla de Xàtiva, que s’estén en la seva major part a la dreta del riu d’Albaida, aigua amunt de les Aigües de Bellús.
El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al pla l’església…
arada
Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
séquia de Messes
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera, que deriva les aigües del riu Cànyoles (o de Montesa), per l’esquerra, i rega l’horta de Xàtiva; es divideix en dos braços, Sobirana i Jussana.
balneari de Santa Anna
Balneari
Establiment balneari d’aigües sulfuroses del municipi de la Llosa de Ranes (Costera), vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna
.
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes