Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
Santa Maria i Sant Martí de Xerta
Art romànic
El poble de Xerta és situat a la riba dreta de l’Ebre, aigües avall del cèlebre assut Actualment la seva església parroquial és un edifici barroc, amb un campanar posterior El primer esment de Xerta és de l’any 1149, en què el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà en alou al seu escrivà Ponç les cases i l ’heretat que el sarraí Mofereig Abenguaziri i el seu gendre tenien a Tortosa, Xerta i Andust L’església de Xerta és documentada per primera vegada a la visita pastoral del bisbe Francesc de Paolac del 1314
Força de Sant Marçal
Art romànic
L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs
Sant Salvador de les Espases (Esparreguera)
Art romànic
La capella, que no és documentada fins el 1348, s’alça al lloc de l’antic castell de les Espases No se sap res del seu origen, però en tot cas no sembla que es pugui remuntar més enllà del segle XIII, perquè el 1205 no apareix en la relació de les esglésies del terme que esmenta Ramon de Guàrdia en el seu testament El 1374 i el 1389 hi ha sengles llegats desis diners a la capella El 1604 i el 1776 es feren sengles reparacions de l’ermita, que li donaren la fesomia actual
Juan Romero
Música
Mestre de capella i compositor, de la biografia del qual manquen les dades bàsiques.
Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals
malla
Numismàtica i sigil·lografia
Mig diner, dit també òbol.
La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del segle XI, però la moneda fou encunyada des del segle IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la
Vicent Fontavella i González
Historiografia catalana
Geògraf.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, i posteriorment en fou professor Impartí també la docència a la Universitat de Saragossa Les seves investigacions se centraren en temes relacionats amb la geografia i la història econòmica valencianes, i en destaquen els treballs sobre l’evolució dels conreus a les hortes del País Valencià i sobre la producció i comerç del safrà al mateix àmbit geogràfic Edità 1943 Conquista del Itza en la Nueva España edició original del 1714, d’Eduardo Sanz y Escartín, conde de Lizarraga, i el 1952 publicà La huerta de Gandía , una voluminosa i…
Jaume Bendicho
Historiografia catalana
Genealogista.
Treballà al servei del duc de Gandia i fou batlle de les baronies de Murla, Orba i Laguar Marina Alta Dedicà bona part de la seva vida a estudiar llinatges rellevants del País Valencià, especialment de la comarca de l’Alacantí Escriví Fragmentos nuevos de los linajes viejos y nuevos de la ciudad de Alicante , obra força documentada, el manuscrit de la qual es conserva a l’Arxiu Municipal d’Alacant Aquesta obra serví de base al seu germà, Vicent, per a la Crónica de la muy ilustre, noble y leal ciudad de Alicante 1640, editada el 1960
Sant Pere d’Osor
Art romànic
Situació Extrem del braç meridional de l’antiga església romànica de Sant Pere d’Osor, ornat amb una filada d’arcuacions llombardes que continuen els vessants del teulat fou descoberta el 1977 J Recarens Es tracta de l’església parroquial de la vila d’Osor que presideix el nucli antic o sagrera, situada a la part alta de la població, en un indret protegit per la riera d’Osor i la de Noguerola o de Font de Borrell, les dues amb petits ponts medievals que les creuen i que foren refets després dels terratrèmols del 1427 Mapa L38-13333 Situació 31TDG440634 APF Història L’any 860, l’indret on més…
Sant Mateu de Bages
El campanar de l’església parroquial de Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…
Oxyrhynchos
Geografia històrica
Antiga vila de l’Egipte faraònic, situada uns 190 km al S del Caire, a la vora esquerra del Nil.
El nom egipci era Pi-emdje , i correspon a l’actual El-Bahnaseh Documentada des de la dinastia XXIV, no tingué importància fins a l’època romana i, sobretot, fins a la cristiana, que fou capital de la província d’Arcàdia i seu d’un bisbat Ha estat excavada diverses vegades en 1896-97, pels britànics Hunt i Grenfell, que la descobrí en 1913-14, per l’italià Pistelli i en 1927-28, per l’italià Breccia Oxyrhynchos té importància sobretot per la troballa d’un interessantíssim fons de papirs d’època grecoromana escrits en grec i de temari molt variat, els quals han donat un gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina