Resultats de la cerca

Documentat des del 1454 a Sevilla —on és conegut com a Lorenzo Mercadante —, féu la tomba, d’alabastre, del cardenal Juan de Cervantes 1454-58 Entre el 1464 i el 1467 féu bona part de la decoració de les portes de la catedral de Sevilla, on és el màxim representant de l’estil borgonyó Hom li ha atribuït l’execució del magnífic sepulcre del bisbe Bernat de Pau —mort el 1457—, a la seu de Girona

Fou un dels pintors gòtics que treballaren a Mallorca Identificat per Meiss amb l’anomenat Mestre dels Privilegis , de clara tendència italiana i de filiació estilística relacionada amb Pietro Lorenzetti Documentat entre el 1300 i el 1344 Són seus els retaules de Santa Quitèria 1332 i de Santa Eulàlia 1349, catedral de Mallorca Illustrà el llibre de Lleis Palatines de Jaume II conservat a Brusselles i el Llibre de privilegis de Mallorca , que li donà el primer nom

Malgrat que la vila d’Albet és coneguda des del 914, el seu castell no és documentat fins al segle XII Fou donat per Ermengol VII a Bernat Sanç el 1159 No apareix més en la documentació Devia ser una fortificació força secundària, propera a l’església de Sant Martí d’Albet, que presideix aquest petit nucli de la vall de Castellbò El seu paper estratègic inicial seria el de protegir l’antic camí cap al Pallars

L’antiga capella del castell d’Anglès, documentada des del 1281, depenia inicialment de la parròquia de Santa Maria d’Anglès o de la Cellera d’Anglès, fins que esdevingué parròquia independent el 1594, en augmentar el nucli del castell L’antiga capella fou ampliada al segle XVI i refeta a partir de l’any 1629, en estil renaixentista tardà Ocupa la part alta de la població ocupada abans pel desaparegut castell aquest últim és documentat des del 1242

Es tracta de l’església de l’antic lloc de Cortiella, documentat des del 1190 i avui despoblat Pertanyia a la parròquia d’Alforja, de la qual era una annexa Segons la tradició, la talla gòtica que es conservava a la parròquia d’Alforja fins el 1936, dita “la Velleta”, havia estat portada des de Cortiella a Alforja quan es despoblà aquell lloc En realitat, però, sembla que es tractava d’una imatge antiga de la parròquia d’Alforja

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc del Guix En un principi fou un simple oratori, després passà a capella rural vinculada al mas Guix El lloc del Guix és documentat des del 975 i l’oratori ho és des del 1258, quan apareix citat el coll de l’oratori, que més tard es concretarà amb el coll de l’oratori de Sant Salvador L’actual edifici no conserva res d’època romànica

No es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300 No obstant això, tenint en compte que el castell de la Donzell és documentat des del segle XII, és probable que l’església de la Donzell existís ja en època romànica L’església parroquial de Sant Roc, situada a l’exterior del recinte clos del poble antic, fou molt reformada al segle XVI És un edifici d’una nau, amb un campanar de torre quadrada

Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a ponent d’Ivars El terme de Vallverd és esmentat des del 1155, i el seu castell apareix per primera vegada documentat el 1237, any en què Guillem d’Almenara, senyor del lloc, en testament, deixà al monestir de Poblet el castell i la vila de Vallverd El terme fou del monestir de Poblet fins a la desamortització del segle XIX No es conserven vestigis del castell

És el primer bisbe d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat El 860 assistí al concili de Tuzey França

El primer vescomte documentat és Bonfill sX El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d’Empúries al seu segon fill Berenguer d’Empúries aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria