Resultats de la cerca
Es mostren 846 resultats
gènere literari
Literatura
Nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l’estructura i el contingut.
Des de Plató i Aristòtil fins gairebé al s XIX, foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura De la primera sorgeix el gènere dramàtic tragèdia, drama, comèdia, de la segona el líric poesia i de llur fusió l' èpic Benedetto Croce 1886-1952 representà el canvi de perspectiva cada obra és una visió del món, singular i individual pertany a un gènere per aspectes externs Avui és admesa, en general, la divisió clàssica, però com a expressió de tres actituds fonamentals de l’home i com un ajut —amb l’afegitó de subdivisions— per…
Joaquim Vilà i Folch
Literatura catalana
Dramaturg i crític teatral.
Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es publicà en…
Giacomo Carissimi
Música
Compositor italià.
Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís 1628-29 i a l’església de San Apollinare 1630, que depenia del Collegium Germanicum de Roma Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica recitativo secco , declamació melòdica, àries, etc Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa Compongué preferentment música religiosa unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot, oratoris…
Robert Wilson
Teatre
Director teatral nord-americà.
Mut fins als disset anys, al començament es dedicà a la pintura A partir del 1965 començà a traslladar els seus treballs plàstics a l’escenari Influït pel surrealisme i obsesionat per la plasticitat visual dels espectacles, ha intentat crear un teatre de la imatge per oposició al teatre de text Es tracta d’un dels creadors mes controvertits i originals de la seva generació Ha collaborat amb artistes molt diversos, des de David Byrne The Civil Wars , The Forest fins a Jessye Norman Great Day in the Morning , Philip Glass Einstein on the Beach o Montserrat Caballé Salomé El 1998 fou…
Hans Sachs
Literatura alemanya
Música
Mestre cantaire i poeta alemany.
Fill d’un sastre, és el representant més notable de la literatura burgesa alemanya del s XVI Poeta líric i dramàtic, fou partidari de Luter, en honor del qual compongué Die wittembergische Nachtigall ‘El rossinyol de Wittemberg’, 1523 Conegut també com a narrador i autor teatral, les seves obres arrelen en el món petitburgès de la seva ciutat El tema del carnestoltes apareix tot sovint en les seves comèdies, com Das Hofgesind der Venus ‘La cort de Venus’, 1517, Der schwangere Bauer ‘El pagès prenyat’, 1544 i Der fahrende Schüler im Paradies ‘El goliard en el paradís’, 1550…
Sarah Kane
Teatre
Dramaturga anglesa.
Estudià art dramàtic a les universitats de Bristol i Birmingham El 1995 revolucionà la dramatúrgia contemporània anglesa amb l’estrena de la seva primera peça teatral, Blasted , al Royal Court de Londres, que provocà un gran escàndol i que s’escenificà arreu d’Europa Phaedra's love s’estrenà al Gate Theatre de Londres 1996, Cleansed al Royal Court Downstairs 1998 i Crave al Chelsea Centre Theatre 1998, de la qual XAlbertí presentà una versió al Sitges Teatre Internacional 2000 El seu primer guió cinematogràfic, Skin , fou produït pel Channel Four/British Screen Se suïcidà enmig d…
Raquel Ricart i Leal
Literatura catalana
Escriptora.
Ha cursat estudis de filologia i treballa com a administrativa Collabora en les revistes Celobert i Lletres de Canvi És autora del text dramàtic Ferrabràs 1990, i de les novelles Un mort al sindicat 1999, en el gènere negre, 2001, Les ratlles de la vida 2010, premi Andròmina de Narrativa i El temps de cada cosa 2015, premi El Lector de l'Odissea En el gènere juvenil és autora dels relats Van ploure estrelles 2001, El quadern d'Àngela 2009, En les mars perdudes 2012, premi Ciutat d'Alzira 2011 i El ciutadà perfecte 2015 És també autora del volum Costums i tradicions 2008,…
Richard Brinsley Sheridan
Retòrica
Teatre
Dramaturg i polític irlandès.
Educat en un ambient intellectual, es casà amb la cèlebre cantatriu Elisabeth Linley, cosa que el vinculà a la vida teatral i determinà la seva vocació d’autor dramàtic Dirigí el teatre Drury Lane i més tard ocupà un lloc en el Parlament Ja des de la seva primera obra, The Rivals 1775, donà a conèixer el seu talent en conrear l’ideal còmic, i , alhora, hi creava tots els elements per a una comèdia de personatges Cal destacar Saint Patrick's Day 1775, Trip to Scaraborou 1777 i sobretot The School for Scandal 1777, la seva obra cabdal The Critic 1779 fou una sàtira admirable de…
Marcel Pagnol

Marcel Pagnol
© Fototeca.cat
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor occità d’expressió francesa i autor cinematogràfic.
Es donà a conèixer amb l’obra satírica Les marchands de la gloire 1926, escrita en collaboració amb PNivoix Seguiren Jazz 1926, Topace 1928, un gran èxit dramàtic i la trilogia Marius 1931, Fanny 1932 i César 1937, evocacions pintoresques i costumistes de la vella ciutat de Marsella En el camp cinematogràfic, desenvolupà una gran activitat amb la creació de films extrets de les pròpies obres i també de les d’altri Després de Le premier amour 1948, Fabien i Judas 1956, el millor de la seva producció són les peces narratives, en les quals evoca la seva infància La gloire de mon…
Umberto Barbaro
Cinematografia
Crític, teòric, guionista i realitzador cinematogràfic italià.
Treballà com a periodista i com a autor dramàtic en una tendència que anomenà imaginista Traduí Balázs, Pudovkin i Eisenstein i estudià especialment el cinema soviètic revolucionari Des del 1937 professà al Centro Sperimentale di Cinematografia, de Roma, del qual fou director l’any 1946, així com de la revista “Bianco e Nero” 1945-48, i exercí la crítica a “L’Unità” fins el 1947 Fou un dels promotors del neorealisme La seva teoria, recollida a Film soggetto e sceneggiatura 1939, Problemi del film, amb Luigi Chiarini, Il cinema e l’uomo moderno 1949 i Poesia del film 1955,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina