Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
Pià
Aspecte parcial de Pià amb la plaça de la República, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana, al límit amb la Salanca, estès entre l’aglomeració perpinyanesa i l’Aglí; és drenat per la Llavanera, afluent, per la dreta, d’aquest riu.
L’agricultura és la base econòmica del municipi Es conreen 690 ha, més de la meitat de les quals són de vinya 457 dedicades a la producció de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 174 ha d’hortalisses al regadiu 51 d’escaroles, 28 d’espàrrecs, 24 d’enciams, 16 de tomàquets, 12 de julivert, 7 de carxofes, 6 de pastanagues, 2 de coliflors Hi ha dues cooperatives vinícoles, amb una capacitat de 600 000 hl Hi funciona una incipient indústria metallúrgica i d’embalatges La població gairebé doblà al segle XIX, disminuí durant la primera meitat del segle XX i creix ràpidament per l’extensió…
xibec
Xibecx mascles i femella (d’esquerra a dreta)
Nacho (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell anseriforme, de la família dels anàtids, de bec vermell viu i cap de color canyella, que viu a l’albufera de València.
vair
S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base de l’altra,…
Joaquim Maluquer i Nicolau
D’esquerra a dreta, Sebastià Sorribas, Joaquim Maluquer i Francesc Boada
© Fototeca.cat
Zoologia
Zoòleg.
Fill de Joan Maluquer i Viladot Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural 1912, 1915-16, 1918-19 Especialista en rèptils i amfibis, publicà els estudis Les serps de Catalunya 1917 i Les tortugues de Catalunya 1919 D’una altra temàtica, és autor de Resum de fundició de ferro 1918 i Soldadura elèctrica 1918 Fou president honorari de la Societat Catalana d’Herpetologia El 1918, juntament amb els seus germans Salvador i Josep publicà la revista Physis
Yehudi Menuhin
Gaspar Cassadó a la dreta, amb J. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violinista nord-americà.
De família jueva, debutà a San Francisco a set anys, i actuà per tot el món com a nen prodigi Estudià amb GEnescu i ABusch Solista internacional, enregistrà un gran nombre de discs d’un amplíssim repertori, sovint amb la seva germana Hepzibah, pianista Exercí també com a director, sobretot des dels anys setanta Promogué escoles i institucions musicals fundador de l’escola musical que du el seu nom a la localitat anglesa de Stoke d’Abernon 1963, dels festivals de Gstaad 1956 i de Windsor 1969 i director del festival de Bath 1956-68, etc Destacaren també les seves iniciatives humanitàries, en…
Joan de la Llera Trens
Joan de la Llera Trens (a la dreta)
Federació Catalana de Gimnàstica
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí la Federació Catalana de Lluita durant els anys seixanta Fou un destacat representant de la gimnàstica catalana i president de la Federació Catalana de Gimnàstica durant dinou anys 1968-87 El 1969 instituí el Memorial Blume - Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona, al qual s’afegí el Trofeu Internacional de Catalunya de gimnàstica femenina l’any 1971 També ocupà el càrrec de vicepresident de la Federació Espanyola de Gimnàstica i fou membre de la Unió Europea de Gimnàstica Fou membre fundador de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, que també presidí El 1985 assumí la…
Joan Duran Pou
Joan Duran Pou (fila superior, primer per la dreta)
Arxiu Hispano Francès
Voleibol
Jugador de voleibol de pista.
En la posició d’atacant, jugà al CE Hispano Francès de Barcelona 1964-74 Amb l’equip juvenil es proclamà ja campió d’Espanya i el 1968 fou subcampió de Copa amb l’equip filial, disputant la final al primer equip del mateix club Posteriorment, ja amb el primer equip, fou tres vegades campió de Catalunya i campió de la Superlliga 1973 En la seva darrera temporada en actiu, fou jugador i entrenador a la vegada Una lesió al genoll l’obligà a abandonar l’esport en actiu Dirigí l’equip juvenil i també fou segon entrenador del primer equip Posteriorment fou president del mateix club i president de…
Mariano Ortega Martínez
Mariano Ortega Martínez (a la dreta)
FEDERACIÓ CATALANA D’HANDBOL / IGNASI PAREDES
Handbol
Jugador i entrenador d’handbol.
Lateral dret, inicià la seva trajectòria en la màxima categoria al BM Valladolid 1992-96 Passà pel Caja Cantabria 1996-2001 i el BM Ciudad Real 2001-05, i finalitzà la carrera al BM Aragón 2005-08 En el seu palmarès figuren tres Recopes d’Europa 1998, 2002, 2003, una Lliga 2004, quatre Copes Asobal 1997, 1998, 2004, 2005, una Copa del Rei 2003 i una Supercopa d’Espanya Disputà 133 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i dels Jocs Mediterranis 2005, i guanyà dues medalles de plata 1998, 2006 i una de bronze 2000 en els Campionats d’Europa Des del 2008…
Àlex Mumbrú Murcia
Àlex Mumbrú Murcia (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler, s’inicià al SESE de Barcelona El 1993 s’incorporà al Joventut de Badalona Amb el seu equip vinculat, el Club Bàsquet Sant Josep, disputà la Lliga EBA Debutà en la Lliga ACB la temporada 1997-98, i jugà amb el Joventut fins el 2002, quan fitxà pel Real Madrid Dues temporades després tornà a l’equip badaloní, amb el qual guanyà la Fiba Eurocup 2006 Fitxà de nou pel Madrid, amb el qual jugà tres temporades i assolí la ULEB Cup i la Lliga ACB 2007 El 2009 s’incorporà al Bilbao Basket Fou internacional per Espanya en categories inferiors i amb l’absoluta Fou medalla de bronze als Jocs…
fets de Prats de Molló
Procés de Prats de Molló, a París (a la dreta, Francesc Macià)
Història
Fets relacionats amb la invasió frustrada de la Garrotxa des de territori de l’Estat francès per un grup de militants d’Estat Català, preparada i dirigida per Francesc Macià; s’esdevingueren els primers dies de novembre de 1926.
El pla comportava la penetració de dues columnes —una procedent de Sant Llorenç de Cerdans l’altra, del coll d’Ares, a les quals havien d’incorporar-se militants de l’interior— que havien de convergir sobre Olot i ocupar-la, per tal de proclamar-hi la República Catalana Macià, que havia llançat 1925 l' Emprèstit Pau Claris , destinat a subvencionar l’operació, reuní armament per a uns 400 homes —ell n'havia prevists 500— Com que eren rars els catalans que tenien instrucció militar, es posà d’acord amb italians antifeixistes exiliats que haguessin fet la guerra, per tal que fessin d’…