Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
ducat d’Argyll
Història
Títol concedit a Escòcia el 1701 a lord Archibald Campbell, desè comte d’Argyll.
El comtat havia estat creat el 1475 per al lord gran canceller d’Escòcia Colin Campbell, hereu d’un dels més importants clans feudals del regne Els comtes d’Argyll exerciren moltes generacions el càrrec de justícies del regne fins que el vuitè comte Archibald el donà al rei Carles I Després de l’execució del rei, prengué el partit de seu fill Carles II i ell el coronà 1650 a Scone, amb l’acceptació, però, de la protecció de Cromwell Durant la restauració fou condemnat a mort 1661 Els ducs d’Argyll ostenten el càrrec hereditari de master de la casa del rei a Escòcia
comtat d’Elda
Història
Títol senyorial concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona, baró d’Elda.
El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo El net d’aquest i quart comte es casà 1634 amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat morta el 1666 A llur net i sisè comte li fou annexada 1717 la grandesa d’Espanya pel rei arxiduc El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma i Fernández de Heredia, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer
Sulmona
Ciutat
Ciutat de la província de L’Aquila, als Abruços, Itàlia.
Situada al marge meridional de la conca de Sulmona, a la dreta del Gizio, és centre comercial i industrial teixits, ceràmica, licors, serradores Antiga ciutat romana Sulmo , depengué dels ducs de Spoleto segle IX i fou molt florent sota els Hohenstaufen i els Anjou segle XIII Conquerida per Alfons IV el Magnànim ~1440, Carles V la donà com a principat de Sulmona 1525 a Charles de Lannoy, títol que amb l’extinció de la família passà als Borghese 1607 Bisbat catòlic Catedral del segle XIII, d’interior barroc i cripta romànica de tres naus L’Ospedale Civico és un bell exemplar d’…
longobard | longobarda
Història
Individu d’un poble germànic que procedia de les terres del baix Elba (s IV).
En llur migració vers el SE els longobards travessaren la vall del Morava i la Nòrica i s’establiren a la Pannònia 526-546 Fou un dels pobles germànics que sortí més tard del seu endarreriment La ruta comercial Bàltica-Adriàtica els enriquí i els aportà les primeres i llunyanes influències d’aquí vingué llur conversió a l’arianisme 489 Venceren els gèpides 567 i signaren un tractat amb els àvars 567 El rei Alboí, fill d’Audoí, aprofità la política de Justinià i decidí d’emprendre la conquesta d’Itàlia 568 Travessaren els Alps pel Friül, on trobaren una escassa resistència per part de les…
nictohemeral
Etologia
Relatiu o pertanyent a l’albada i al crespuscle com, p ex, els hàbits de cacera dels ducs.
Els fenòmens nictohemerals són governats pel fotoperíode
Daia Vella
Daia Vella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector d’horta estès a l’esquerra del Segura, en forma de quadrilàter limitat per séquies, al nord de Rojals.
Tot el terme és ocupat pel regadiu carxofes, patates, cànem, blat, blat de moro, que aprofita l’aigua de la séquia de Daia Vella , derivada de l’assut d’Alfeitamí Hi predomina el règim d’explotació directa 75% Hi ha ramaderia de bestiar boví i porcí hi ha també avicultura El poble 161 h 2006 6 m alt fou destruït el 1829 per un terratrèmol depèn de la parròquia de Daia Nova Fins el 1791 havia format part del terme d’Oriola des d’aleshores fou municipi independent juntament amb Daia Nova, que se'n segregà durant la primera meitat del s XIX Els comtes,…
Matet
Vista general de Matet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà (875 m alt.) i drenat per la rambla de Gaibiel, que travessa el terme en direcció NE-SW.
El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…
Farfa

Interior de l’abadia de Farfa
gengish skan (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia benedictina situada a la Sabina, a la regió del Laci, Itàlia.
Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’…
Francesc de Montcada i de Cardona
Història
Segon comte i primer marquès d’Aitona (1581) (Francesc I de Montcada), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas (per compra, el 1574, a Lluís Enríquez de Cabrera), gran senescal d’Aragó i mestre racional de Catalunya pel seu casament amb Lucrècia de Gralla, senyora de Subirats, filla del mestre racional Miquel de Gralla.
Fill de Joan II de Montcada i Tolsà El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials Lloctinent general de Catalunya 1580-81, lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent Lloctinent de València 1581-94, la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada 1586 Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera,…
Jean Malouel
Pintura
Pintor flamenc, el nom autèntic del qual era Jan Maelwael.
Treballà a París al servei d’Elisabet de Baviera 1396 Anà després a Dijon, on fou pintor oficial dels ducs de Borgonya, des del 1398 Entre els retaules que Felip II l’Ardit li encarregà per a la Cartoixa de Champmol, hom considera de la seva mà el Martiri de sant Dionís ~1415 Musée du Louvre, París La seva obra, en gran part dubtosa, contribuí a la fusió de les tendències flamenca, francesa i italiana que donaren lloc a l’anomenat estil internacional Hom li atribueix també com a obres seves una Pietat ~1400 Musée du Louvre i un retrat de Joan II sense Por 1415 Koninklijk Museum…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina