Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
palmitat de cetil
Química
Èster hexadecílic de l’àcid palmític, principal constituent de l’esperma de balena purificada, d’on és extret.
Substància blanca d’aspecte de cera, és base de molts ungüents, cerats i emulsions hom l’empra en la manufactura de candeles i sabons i altres preparats farmacèutics i cosmètics És anomenat també cetina
droga
Farmàcia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.
En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura
rumba
Dansa i ball
Ball afrocubà sorgit cap al 1930.
De ritme complex i compàs 2/4 en la línia melòdica, empra un baix que segueix el ritme d’havanera i duu un acompanyament de percussió La seva popularitat ha minvat, però encara és ballada sovint
qapudan paixà
Història
Títol donat a l’almirall en cap otomà.
El primer que l’emprà fou Barba-rossa Membre del Consell divan imperial, el càrrec perdurà fins a la primera meitat del s XIX, que fou substituït pel de ministre de marina baḥriyye nāẓirī
arada de subsol
Agronomia
Arada el grup de treball de la qual és únicament una rella forta, sostinguda per una cameta molt resistent.
Permet d’obrir solcs estrets i profunds sense fer aflorar la terra de les capes pregones Hom l’empra quan cal estufar el sòl sense invertir l’estratificació de les capes de la terra
concitato
Música
Terme utilitzat per C. Monteverdi (stile concitato) per a referir-se a un estil de recitatiu basat en nombroses repeticions ràpides de notes (de manera semblant al tremolo) que buscava un efecte dramàtic d’excitació en la música.
Monteverdi l’emprà en obres com l’òpera Combattimento di Tancredi e Clorinda 1624 i en els Madrigali Guerrieri et Amorosi 1638 Alguns compositors posteriors fins al principi del segle XVIII imitaren aquest estil
fil
Electrònica i informàtica
Cos metàl·lic flexible, de forma capil·lar i de longitud indefinida, generalment recobert per una capa aïllant, emprat per a conduir l’electricitat.
El metall ha d’ésser bon conductor coure o alumini, per tal que hi hagi poca resistència Sovint hom empra un gran nombre de fils parallels per a formar els diferents tipus de cables cable
ex ante
Economia
Locució que significa ‘des d’abans’.
Hom l’empra en la determinació quantitativa d’una magnitud esperada en el futur, segons les dades i previsions presents La valoració ex ante del volum dels beneficis influeix directament sobre la quantitat a invertir
levitació
Entre un imant que cau i una placa de material conductor situada a sota apareixen forces de repulsió magnètica qeu no eviten la caiguda de l’imant (a). Amb cert tipus de semiconductor, la repulsió manté l’imant suspès (b). Diversos sistemes de levitació magnètica pewr moncarril s’ispiren en aquest principi: l’esquema (c) en mopstra un d’experimentat al Japó (repulsió entre electroimants i carrils metal·lics)
© Fototeca.cat
Física
Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
En metallúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn fusió en levitació La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats
per cola et commata
Escriptura i paleografia
Dit d’una forma d’escriptura ajustada a unitats mètriques en poetes grecs i llatins, ja des del segle I, o en incisos de sentit complet, en els manuscrits bíblics, àdhuc en prosa, per tal de facilitar la lectura pública a lectors inexperts.
Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure” La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII