Resultats de la cerca

Debutà a l’Atlético de Madrid el 1976, on jugà onze temporades Durant dues temporades estigué al FC Barcelona 1987-89 i guanyà dues Lligues 1988, 1989, una Copa del Rei 1988 i una Supercopa d’Espanya 1989 Posteriorment jugà al Balonmano Cuenca i novament a l’Atlético de Madrid Amb la selecció espanyola es proclamà campió del Mundial B 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Pertanyé al Club de Rem Ruber i també estigué vinculat a altres clubs, com el GEiEG o el Club de Rem de Barcelona Fou campió d’Espanya en la categoria de quatre amb timoner i en vuit amb timoner 1951, 1952 Assolí una medalla de bronze al Mundial del 1951 en la categoria de quatre amb timoner i formà part de l’equip olímpic espanyol als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952

És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl L’edificació fou inicida els anys seixanta per una empresa privada Albica SA en un sector qualificat de parc forestal en el pla comarcal del 1953 Posteriorment ha esdevingut part del continu urbà de la ciutat Durant el franquisme fou deficitari dels principals equipaments urbans i només estigué parcialment urbanitzat El 1981 tenia 5 110 h

La seva tasca docent i de recerca estigué vinculada sobretot a les universitats d’Edimburg 1938-45 i de Glasgow 1945-68, el departament de genètica de la qual dirigí Estudià els sistemes d’anàlisi genètica i els processos de recombinació genètica, i fou el primer a establir 1952 que el gen és constituït per unitats mutacionals separables per recombinació, però indestriables funcionalment, ja que actuen de manera unitària

Des del 1516 estigué al servei del rei Francesc I Com a miniaturista illustrà el còdex de la Guerra Gallique Bibliothèque Nationale de París El seu estil, d’una gran elegància de forma i de color, té punts de contacte amb les miniatures perses Són seus un Retrat de Francesc I Musée du Louvre i molts retrats al llapis fets amb tècnica d’esbós i una gran penetració psicològica

Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys vint, en la promoció de les avantguardes i d’on sorgí el grup Acció d’Art, del qual formà part La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista Nueva Cultura , labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39 Fou catedràtic de dibuix a Palma Mallorca

Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral 1702-08, on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques 1705 Fill seu fou Pau Xambó — Tortosa 1755, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort

Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica 1874, després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques

Estudià a Dresden i a Leipzig i rebé la influència de Kandinskij i dels expressionistes del grup Der Blaue Reiter Perseguit per la Gestapo, fou voluntari de la legió estrangera francesa a la Segona Guerra Mundial La seva obra, iniciada el 1922, es donà a conèixer a París el 1947 La seva pintura és representativa de l’abstracció expressiva Exposà a Barcelona, i estigué casat amb la també pintora Roberta González

Seguidor de Fernando Yáñez de la Almedina i de Fernando Llanos D’estil correcte, però inexpressiu, molt relacionat amb el Mestre de Sixena És autor del retaule de l’església de Sant Agustí a Alzira 1527, i del tríptic de La Magdalena que estigué al Museu Diocesà de València És molt possible que sigui d’ell el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València, comunament atribuït a Fernando Yáñez