Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
Miquel Estellers
Història
Política
Dirigent agermanat.
Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…
Ambròs de Milà [sant]
Música
Bisbe de Milà, considerat un dels quatre grans pares occidentals de l’Església.
Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre versos…
tema
Música
Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada (variació).
Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck
àcid p-aminobenzoic
Química
γ-Aminoàcid aromàtic, lleugerament soluble en aigua, soluble en alcohol, que forma cristalls fàcilment oxidables que es fonen a 187°C.
És un producte natural present en els complexos vitamínics B i especialment en els llevats de cervesa i de flequer sintèticament és obtingut per reducció de l’àcid p -nitrobenzoic Manifesta activitat vitamínica respecte a certs animals tals com la rata i el pollastre i a molts microorganismes, en part almenys, perquè és indispensable per a la síntesi de l’àcid fòlic, i actua com a antagonista de les sulfamides sulfamida És emprat en la fabricació de colorants azoics, en la indústria farmacèutica la procaïna base és un dels seus èsters i en preparats antisolars
meningococ
Biologia
Diplococ intracel·lular que es tenyeix fàcilment amb blau de metilè; és gramnegatiu i sensible al fred i a la llum.
N'hi ha a la rinofaringe del 3-5% de les persones sanes, i des d’aquest focus pot originar una meningitis o un quadre de meningococcèmia
capçat
Virolleta de llautó o de llauna que hom posa al cap dels cordons per passar-los més fàcilment pels ullets.
alquilsulfonat lineal
Química
En la indústria dels detergents sintètics, denominació genèrica dels alquilbenzensulfonats fàcilment biodegradables, on el grup alquil és normal o iso.
caràcter magnètic
Electrònica i informàtica
Caràcter imprès amb una tinta especial (anomenada tinta magnètica
) que pot ésser llegit fàcilment per un dispositiu de lectura magnètica
.
òxid de cobalt
Química
Tecnologia
Cadascun dels composts binaris que forma el cobalt amb l’oxigen.
Hom prepara l’òxid de cobaltII, CoO, per deshidratació de l’hidròxid o per dissociació del carbonat en recipient tancat Són pólvores grises cristallines que es fonen a 1 900°C sense dissociar-se De color blau, a vegades matisat de verd, en solució sòlida amb uns altres òxids bàsics pot donar uns altres colors verd de Rinmann CoO + ZnO, rosa de cobalt CoO + MgO L’òxid cobaltós-cobàltic salí, Co 3 O 4 , és el que hom obté industrialment conté gairebé sempre una proporció indefinida d’òxid de cobaltII i és fàcilment atacat pels àcids, amb obtenció de la sal cobaltosa corresponent…
cicle biosfèric

Esquema del cicle biosfèric del nitrogen
© Fototeca.cat
Ecologia
Cicle que completa un element químic o un compost a la natura.
Atès que no hi ha, pràcticament, bescanvi de matèria entre la biosfera i les capes més superiors de l’atmosfera o entre aquella i les capes profundes de l’escorça terrestre, els éssers vius disposen d’una quantitat fixa d’elements químics a la biosfera, els quals passen per cicles geometeorològics com el cicle de l aigua o biològics com els cicles del carboni , del nitrogen , de l’ oxigen , del fòsfor i del sofre El cicle biosfèric és energèticament mantingut pel balanç energètic de la Terra El funcionament del cicle ecològic és fàcilment exemplificable en el cas del carboni l’àtom de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina