Resultats de la cerca
Es mostren 16189 resultats
Domènec Sugrañes i Gras
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1912 Collaborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamans del vestíbul i la casa dels masovers 1917 Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana 1919 Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona 1913, i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família 1926-36
Pau Gibert i Roig
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Aleu, l’ajudà en l’execució del monument eqüestre al general Concha, a Madrid, on també feu el del general Espartero 1885, que hom ha considerat la primera obra reeixida de la renaixença moderna de l’estàtua eqüestre a Espanya Feu el monument a Sagasta, a Logronyo Conreà també la pintura i publicà Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona 1875
Ildefons de Coloma i de Melo
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1599-1603).
Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns
Bill Coleman
Música
Trompeta nord-americà.
Féu nombrosos concerts per Europa el 1933 i el 1935 Als EUA enregistrà i féu concerts amb Fats Waller, Sidney Bechet, Coleman Hawkins, Don Byas, etc Des del 1953 visqué a França Passà llargues temporades a Barcelona tocant amb jazzmen catalans Influït per Armstrong, les seves interpretacions eren d’una gran mobilitat d’expressió i una gran riquesa melòdica, amb continuades incursions a l’agut
Carles Grau
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte, deixeble de Pere Costa.
Treballà al castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça A Barcelona féu les imatges laterals —desaparegudes— de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l’escultura aplicada del palau de la Virreina 1775, la capella de Santa Marta avui a l’hospital de la Santa Creu, la Mercè, el Collegi de Cirugia i el palau del duc de Sessa
Citroën
Automobilisme
Economia
Empresa francesa d’automòbils fundada el 1924, seguint la creada per André Citroën.
El 1934 l’empresa feu suspensió de pagaments L’empresa Michelin, un dels creditors, se’n feu càrrec, i n’augmentà la producció El 1951 la societat construïa 100000 vehicles l’any El 1965 absorbí Panhard i Levasor Després d’un apropament a Fiat, Michelin cedí la seva participació al grup Peugeot , que prengué el control de Citroën 1974, però mantenint la seva identitat i la seva gamma de producció
José Navarro Elbal
Columbofília
Columbicultor.
Soci de la Societat del Camp de l’Arpa a partir dels anys cinquanta, creà un colomar Posteriorment es feu soci de la Societat Fondo de Santa Coloma de Gramenet i de la Trinitat Vella i de la Societat de Premià de Mar, de la qual fou vicepresident i on feu un nou colomar Dedicat més a la cria que no pas a la competició, reuní més de 150 coloms esportius
Francesc Olives
Pintura
Pintor.
Fill, potser, del Francesc Olives de Tarragona que feu el retaule de la Mare de Déu de la Bovera a Guimerà 1481, Museu Episcopal de Vic Ajudant del gotitzant Jaume Segarra a Reus 1517, n'era soci el 1527 Feu companyia poc després amb el seu sogre Joan Albiols i amb Pere Homdedeu Hom li atribueix l’interessant retaule dels Sants Metges de Vallmoll ~1550, Museu Diocesà de Tarragona
Jaume Pahissa i Laporta

Jaume Pahissa i Laporta
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant il·lustrador i paisatgista.
Autodidacte, va rebre lliçons de Martí i Alsina Pintà la capella de l’Hospital Clínic de Barcelona i feu diversos retrats de catedràtics Dibuixà a les revistes La Ilustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa Feu una collecció molt difosa de cromos sobre el Quixot i també dibuixà auques Destacà pels seus dibuixos al carbó de paisatges catalans Tingué un gran virtuosisme en els jocs de llum i ombra
Pasquale Paoli
Història
Patriota cors.
Assassinat Gaffori 1753, el 1755 esdevingué general en cap i deturà l’atac genovès a l’illa Quan aquesta passà als francesos —tractat de Versalles, 1768—, els féu la guerra, però fou vençut a Pontenuovo 1769 i fugí a la Gran Bretanya El 1790 la França revolucionària el féu governador de Bàstia intentà 1793 de recuperar la independència corsa, però fracassà i s’exilià de nou a la Gran Bretanya 1795
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina