Resultats de la cerca

Algunes professions, per la seva relació amb el foc, el temps o les malalties, eren considerades pròpies dels bruixots ferrers, rellotgers, curanderos Bé que els bruixots eren menys freqüents que les bruixes, eren considerats més perillosos per llurs coneixements així, és popular la dita Sap més un bruixot que set bruixes

S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis

Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848 fou membre de l…

Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona mentre que la primera no l’acabà fins al cap de dotze anys, a mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i el 1878 n’obtingué el títol de doctor Aquest mateix any començà a fer classes a la UB com a…

De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…

L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…

Durant la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló amb el general Ricardos Comandant general i intendent de Nova Galícia 1799, després virrei del Perú nomenat el 1804, exercí la funció des del 1806, les reformes que promogué expansió de l’ensenyament, abolició de la Inquisició no deturaren els moviments independentistes En esclatar la revolució americana, la reprimí per la força de les armes 1810-16 El 1816 fou substituït pel general Pezuela

Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escribà de cambra, arxiver del tresor, visitador de rendes, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 Inspirant-se en models francesos, crea a Barcelona la primera vaqueria a gran escala 1841 i, a Sant Feliu i a l’Hospitalet de Llobregat, els primers prats artificials El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 El 1847 fundà el Cercle del Liceu