Resultats de la cerca

Tot practicant la pintura i la litografia en un estil fantàstic fins que adoptà les idees constructivistes de Moholy-Nagy, es dedicà a l’escultura 1930 fent construccions de fusta fins l’any 1945, que les féu amb metall expressant d’una manera vitalista l’angoixa contemporània Balener de Nantuckett 1952-53, Monument al presoner polític desconegut 1952, Vol nocturn 1958-62

Organitzador del Moviment Liberal Eslovac per tal de promoure l’autonomia cultural i política d’Eslovàquia, exposà les seves idees i els seus projectes en el programa Nárečja slovenskuo alebo potreba pisaňja v tomto náreči ‘La nostra parla eslovaca i necessitat d’escriure-hi’, 1846 Publicà també O Národnich písních a pověstech plem slovanských ‘Cants i rondalles populars eslovaques’, 1853

D’idees republicanes, intervingué en política Gendre de Narcís Monturiol, fou un dels cinc enginyers industrials que formaren part de la dotació del primer Ictíneo Intervingué en la construcció del segon Ictíneo i el 1919 publicà una traducció catalana d’un escrit inèdit del seu sogre en el butlletí Quaderns d’Estudi També publicà nombrosos treballs en la Revista Tecnológica Industrial

Per la seva adhesió a l’organització Zeml’a i svoboda ‘Terra i llibertat’ fou deportat a Vologda 1868 allí escriví les Cartes històriques , on exposà les seves idees sobre les relacions socials que s’aproparen més al populisme, malgrat els contactes mantinguts amb Marx i Engels Participà en la Comuna de París i fundà el diari “Vper'od” 1872

Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

Fou fundada per periodistes esportius d’idees regeneracionistes Tractava d’informació esportiva general i feia la crònica dels campionats i competicions de Catalunya i Espanya En fou director gerent Raimundo Caballé Leónidas Hi collaboraren Artagnan, Fermín, Alfonfervill, Aranguren i Emili Pellicer, entre d’altres Tenia una edició amb moltes illustracions i hi sovintejaven els reportatges gràfics de Claret Se’n publicaren una vintena de números

Es presenta a Barcelona Força Blaugrana, una associació formada per socis del Futbol Club Barcelona, la majoria vinculats a importants empreses catalanes, amb l’objectiu de debatre el model que ha de seguir l’organització del Barça El portaveu de Força Blaugrana, que es defineix com una plataforma d’idees però no d’oposició a l’actual junta directiva del club, és l’economista Carles Tusquets

La pedagogia, inspirada en les idees de FWAFröbel, el qual fundà la primera llar d’infants, a Alemanya, l’any 1840, és orientada sobretot cap als jocs de grup, amb acompanyament de cants, els jocs de construcció, que introdueixen l’infant en el món de les formes i els volums, el conreu de petits jardins i altres activitats que ajuden al desenvolupament de les facultats creadores

Fou partidari de l’anomenada filosofia popular i actiu propagador de les idees illustrades En la seva obra Leben und Meinungen des Magisters Sebaldus Nothanker ‘Vida i opinions del mestre Sebaldus Nothanker’, 1773-76 criticà Goethe, Schiller, Kant i Fichte, cosa que li valgué d’ésser ridiculitzat a la seva vellesa També escriví Briefe, die neueste Literatur betreffend ‘Cartes sobre la literatura més nova’, 1759-65