Resultats de la cerca
Es mostren 1417 resultats
Óscar Cáceres
Música
Guitarrista uruguaià.
Estudià a la seva ciutat natal amb Ramón Ayestarán, Martín Sánchez i Atilio Rapat Debutà a tretze anys i el 1957 es presentà a Europa Estrenà a l’Uruguai el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo Interpretà peces del repertori guitarrístic universal, des d’autors anònims renaixentistes fins a H Villa-Lobos El 1967 s’establí a París, on enregistrà diverses obres El 1987 es presentà a Girona, en el marc dels Concerts d’Estiu de l’esmentada ciutat Formà duet amb el seu deixeble Turibio Santos
Engràcia Pareto i Homs
Música
Soprano.
Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927
Gonçal Comellas i Fàbregas
Música
Violinista i director d’orquestra
.
Deixeble de JMassià, BKatone i YMenuhin Es presentà com a solista al Palau de la Música Catalana el 1967 amb el Concert per a violí de Brahms Ha estat premiat en els concursos Carl Flesch 1972, JThibaud 1975 i Reina Elisabeth 1976 El 1972 interpretà amb Yehudi Menuhin el Doble concert de Bach en el Festival de Londres L’any 1989 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, succeint Juan José Olives 1986-1988 i Joan Pàmies 1988
María Casares
Teatre
Actriu francesa, filla del polític gallec Santiago Casares Quiroga.
Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée
Henry Fonda
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Els seus inicis estan vinculats al teatre Després d’abandonar els estudis de periodisme, des del 1925 es dedicà a la interpretació i es feu un nom en escenaris locals Posteriorment passà a Nova York, on treballà regularment a Broadway fins el 1935, que actuà en el seu primer film, The Farmer Takes a Wife , de Victor Fleming a partir d’una obra teatral interpretada per ell l’any anterior, que obtingué una bona rebuda i assenyalà l’inici d’una carrera cinematogràfica caracteritzada per una gran sobrietat interpretativa, plena, però, d’emotivitat, que traslladà als seus personatges en una gran…
Mohammed VI destitueix el ministre de l’Interior marroquí, Driss Basri
El rei del Marroc, Mohammed VI, destitueix el ministre de l’Interior i home fort del país des del 1979, Driss Basri, i nomena en el seu lloc Ahmed Midaoui La destitució de Basri, mà dreta del rei Hassan II, s’interpreta com un pas important en la voluntat de Mohammed VI de democratitzar la vida política al Marroc Basri ha estat acusat de ser el responsable de manipular els processos electorals, d’ordenar les desaparicions i tortures contra membres de l’oposició i d’obstaculitzar la celebració del referèndum del Sàhara Occidental
El Tribunal Constitucional suspèn l’acord del Parlament basc de cedir la cambra al Parlament kurd
El Tribunal Constitucional TC admet a tràmit el recurs que el mes passat va presentar el Govern central contra l’acord del Parlament basc de cedir la seu de Vitòria per a celebrar-hi una reunió de l’assemblea kurda a l’exili La decisió del TC, que interpreta que el Parlament basc es va atribuir unes competències en política exterior que són responsabilitat de Madrid, suspèn per uns quants mesos la decisió de la cambra basca, la qual cosa impedirà que els kurds facin la reunió en la data prevista, a l’estiu
Richard Dreyfuss
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
El 1967 debutà en el cinema però fins el 1973 no interpretà un paper destacat a American Graffiti , de GLucas El 1977 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Goodbye Girl HRoss Altres pellícules en què ha intervingut són Whose Life is it Anyway 1981 i Stakeout 1987, de JBadham Close Encounters on the third Kind 1977 i Always , 1989 d’SSpielberg, Postcards from the Edge MNichols, 1990, Prisoner of Honour KRussell, 1991, Silent Fall BBeresford, 1994, Profesor Holland SHerek, 1995, An American President RReiner, 1995, i Night Falls on Manhattan SLumet, 1996
John Mayow
Metge anglès.
Fou un dels primers que interpretà adequadament la finalitat de la respiració, en considerar-la com un bescanvi de gasos entre l’aire i la sang Distingí en l’aire una part activa, que anomenà spiritus nitro-aereus l’oxigen dels químics moderns i que considerà com a responsable del canvi de color de la sang en passar de venosa a arterial, com també de la combustió, tant a dins com a fora del cos humà Dels seus escrits cal destacar especialment el Tractatus duo i el Tractatus quinque
Walter Matthau
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic i teatral nord-americà Walter Mastuschanskavasky.
Actor de teatre des del 1948 i de cinema des del 1955 Guanyà un Oscar per The Fortune Cookie 1966, de B Wilder Formant una parella còmica amb Jack Lemmon, interpretà The Odd Couple 1968, de G Sacks, The Front Page 1974, també de B Wilder, Grumpy old Men 1993, de D Petrie, etc Altres films seus són Pete'n Tillie 1972, de M Ritt, Charley Warrick 1973, de D Siegel, Pirates 1986, de R Polanski, Hanging up 2000, de D Keaton, etc El 1960 realitzà el film Gangster Story
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina

