Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
Botànics i perfumistes. 1717-1801
La botànica ha estat considerada la ciència estellar de la Illustració Entre altres raons, per les seves connexions amb l’agricultura científica i l’alimentació humana i animal, la medicina, la farmàcia, la perfumeria i la cosmètica Als Països Catalans, després de 1714, els centres de recerca es trobaven a les ciutats que les monarquies absolutes havien transformat en capitals polítiques i administratives París, Madrid o Londres Botànics i perfumistes El 1623, Joan Salvador i Boscà Calella 1598 - Barcelona, 1681, apotecari de Barcelona, inicià un herbari que, al segle XXI, encara es conserva…
torre de Picalquers

Escala d’accés al castell de Picalquers d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Història
Casa forta del municipi d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) a la dreta del torrent de Sant Pere Màrtir.
A la dreta del torrent de SantPere Màrtir s’alçava el castell o torre de Picalquers , casa forta que pertangué als Picalquers, els quals la vengueren el 1325 als Terrè a mitjan s XVII passà als Ardena, barons i després comtes de Darnius, i a llurs successors Al costat de ponent hi havia l’església de Sant Jaume, refeta el 1773 En resta només una torre i masia voltada de jardí torre dels Lleons, al centre de la Ciutat Diagonal, convertida modernament en restaurant
Jules Émile Planchon
Botànica
Botànic occità.
Professor de l’Institut d’Horticultura de Gand, l’Escola de Farmàcia de Montpeller 1851-81 —de la qual fou director— i la Facultat de Medicina de Montpeller Dirigí el Jardí Botànic de Montpeller 1881-88 Fou el primer a determinar i a descriure la filloxera i a preconitzar la introducció de les varietats americanes de vinya resistent a aquest insecte 1875, sobre les quals publicà una monografia molt important També estudià diverses podridures ocasionades per fongs fitoparàsits, com el míldiu de la vinya
Ramón de la Sagra
Economia
Naturalista i economista gallec.
Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849
Col·legi Mont d’Or
Institució escolar fundada el 1905 per Joan Palau i Vera a Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona).
Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Collegi Mont d’Or , sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa Tots dos centres perduraren fins el 1915 L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors
Editorial Cruïlla
Editorial
Editorial creada a Barcelona el 1984 per la Fundació Santa Maria i Ediciones SM.
Es dedica, especialment, al llibre de text i a la literatura infantil i juvenil, per a les quals creà les colleccions “El Jardí de Paper”, “El Vaixell de Vapor”, “Gran Angular”, “Les Historietes del Vaixell de Vapor”, entre d’altres Atorga els premis El Vaixell de Vapor i Gran Angular, de literatura infantil i juvenil, des del 1985 i el 1989, respectivament N’han estat directors Josep Herrero i Casanovas 1986-2011, Enric Masllorens i Escubós 2011-16 i Josep Maria Cervera des del 2017
Fundació Apel·les Fenosa

Jardins de la Fundació Apel·les Fenosa
© Fundació Apel·les Fenosa
Escultura
Nom de l’entitat cultural i de l’equipament museístic obert al públic l’any 2002 al Vendrell, on s’exposa el fons del taller de l’escultor Apel·les Fenosa.
És emplaçada en una casa del segle XVI que l’artista i la seva dona compraren l’any 1958 i on residiren durant llargues temporades L’edifici acull el llegat de l’artista, amb un fons de prop de 1150 escultures, de les quals s’exposen unes 700 En la primera fase del nou centre museístic s’enllestiren la planta baixa de l’edifici i el jardí d’escultures Els visitants poden descobrir-hi els grans temes de l’obra de l’escultor la dona, la mitologia i el retrat
Eduard Boscà i Casanovas
Biologia
Metge i naturalista.
Fou pràcticament l’iniciador dels estudis herpetològics a la península Ibèrica És autor de Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des îles Baléares 1878, publicat després en castellà 1879 i posteriorment corregit i ampliat 1881 S'interessà també per la botànica publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia 1873, i tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43 000 peces
Aimé-Jules Dalou
Escultura
Escultor francès.
Fou deixeble de FDuret i de JB Carpeaux A Londres, expatriat després de la Comuna, realitzà terracotes d’estil naturalista, en les quals representà la seva dona Dona nua llegint , 1878, Louvre, però s’academitzà quan, de retorn a França 1879, executà comandes oficials que constitueixen mostres de la seva obra decorativa i de preocupació social El triomf de la República 1879-99, Place de la Nation, París, Monument a EDelacroix 1890, jardí del Luxemburg, estudis de treballadors 1897, Petit Palais, París, destinats al seu inacabat Monument als Treballadors
Joan Fluvià i Mas
Pintura
Pintor.
Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves , i fou decisiu en la seva formació el mestratge que exercí sobre seu Raoul Dufy el 1945, a París Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig El 1960 participà a la biennal de Venècia La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina