Resultats de la cerca
Es mostren 2317 resultats
Jocs de taula
Jocs de taula A vegades, l’espai del joc és la taula o s’emmarca en un tauler amb traçats de quadrats travessats per diverses línies, quatre cantons, hexàgons, cercles, espirals o creus, amb camins i caselles que menen cap a un centre Al voltant d’una mateixa taula de joc s’apleguen jugadors de totes les edats i condicions “S’entaulen” per “entaular” un combat amb les seves peces de joc, fitxes, cartes o patacons, sovint amb daus que marquen el nombre de caselles que cal recórrer s’hi guanya, s’hi perd, si és que no es queda “en taules” Són jocs sedentaris de regles fixades amb una gran…
ludoteca
Educació
Local on hi ha joguines per tal que l’infant pugui jugar amb la que més li abelleixi, i se’n pugui endur en règim de préstec, i on l’infant pot comptar amb l’ajut d’un animador especialitzat en jocs.
Les ludoteques poden ésser institucions independents o estar al servei d’esplais, escoles, biblioteques, centres cívics, centres d’animació o altres institucions socioculturals Són institucions recreativoculturals especialment pensades per tal de desenvolupar la personalitat del nen, principalment per mitjà del joc i la joguina Per això possibiliten el joc infantil amb l’oferiment tant dels elements materials necessaris —joguines i espais de joc, tancats i oberts— com de les orientacions, ajudes i companyia que necessitin per a jugar Els principals…
codi
Electrònica i informàtica
Correspondència entre els caràcters d’un joc (anomenat joc d’origen
) i els caràcters d’un altre joc (anomenat joc resultant
) d’acord amb un conjunt de convencions anomenades regles de codificació
.
Atès que els ordinadors treballen amb senyals elèctrics, l’únic codi que la màquina pot entendre és l’absència o presència de senyal, o sigui el codi binari sistema binari aquest és l’anomenat llenguatge de màquina Inicialment l’operador que es volia comunicar amb la màquina havia de donar-li totes les instruccions en sistema binari, però atesa la gran facilitat de cometre errors, foren creats els llenguatges simbòlics, com és ara l’Algol, Cobol, Fortran, Basic, etc, els quals són traduïts pel mateix ordinador al llenguatge de màquina
Grup Cultural Rasquerà
Esport general
Entitat cultural de Rasquera.
A partir de l’any 1982 i liderat pels germans Joan i Josep Farnós Piñol, inicià una tasca de recuperació del tradicional joc de bitlles Organitzaren a Rasquera els primers campionats de bitlles catalanes, i constataren la necessitat d’unificar-ne les regles de joc Aquest pas es feu després d’organitzar congressos i trobades i d’editar publicacions en diferents localitats de la Ribera d’Ebre i de les Terres de l’Ebre Fruit d’aquestes iniciatives es creà la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, que des de llavors s’ocupa de la difusió d’aquest joc
loteria

Sorteig de la loteria de Nadal
Loteria de Catalunya
Economia
Joc d’atzar en què hom ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un nombre o més, surten premiats amb una determinada quantitat els bitllets i les terminacions que porten els nombres designats per la sort.
Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III 1763 fou estesa aviat als Països Catalans el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis anunciats al Diario de Barcelona i en els cobraments Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de palliar la crisi de mà d’obra causada per les guerres Actualment, al…
tennis

Pista de tennis d’individuals i de dobles, raqueta i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples masculí i femení…
billar de caramboles
Billar
Modalitat de billar que es juga amb tres boles, dues de blanques o bé una de blanca i una de groga, com a boles d’atac, i una de vermella, en una taula de billar sense troneres.
Consisteix a aconseguir el màxim nombre de caramboles possible Són especialitats de billar de caramboles el billar artístic, les cinc bitlles, el joc de quadres, el joc per bandes i la partida lliure També és anomenat billar francès
Associació Cultural i Esportiva Anem de Bòlit
Altres esports de pilota o bola
Associació de dones d’Anglesola que juguen al bòlit, un dels jocs tradicionals més representatius de la vila.
Creada el 2010, les seves integrants han estat molt actives en la promoció del joc del bòlit i de les bitlles Participen en jornades i intercanvis a Catalunya i amb altres regions europees que també practiquen aquest joc
Xavier Català Ticó
Bitlles
Historiador i dinamitzador de les bitlles catalanes.
La seva acció al voltant del joc tradicional es remunta a 1988, quan va realitzar un vídeo del joc de les bitlles al Pallars Collaborà en l’organització del primer Campionat comarcal de bitlles al Pallars els anys vuitanta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina