Resultats de la cerca
Es mostren 2460 resultats
El marc geogràfic del romànic del Perapertusès
Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà…
La Pampa
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Centre.
La capital és Santa Rosa 51 678 h 1980 Ocupa la part SW de la Pampa deprimida, al N del riu Colorado Limita al N amb les províncies de Mendoza, San Luis i Córdoba, a l’E amb la província de Buenos Aires, al S amb Río Negro i a l’W amb Mendoza Es tracta d’una gran plana, però cap a l’W el relleu es torna abrupte La xarxa hidrogràfica es divideix en les conques dels rius Colorado, Atuel i Salado La població es concentra a l’E, al límit amb la província de Buenos Aires En regressió entre el 1947 i el 1960 a causa de l’emigració -0,5%, entre el 1960 i el 1970 es recuperà Economia…
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
La Rioja
Divisió administrativa
Província del NW de l’Argentina, a la regió Andina.
Lacapital és LaRioja 104 494 h 1991 Limita al N amb la província de Catamarca, a l’E amb aquesta i amb lade Córdoba, al S amb lade San Luis, i a l’W amb lade San Juan i amb Xile Hi ha tres regions fisiogràfiques la serralada dels Andes, la serralada Preandina i les serres dela Pampa Yagüe, Umango i Famatina i els plans de l’W, composts per sorres de tipus…
Achille Falcone
Música
Compositor italià fill del també compositor Antonio Falcone.
Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de Falcone Raval tornà a proposar d…
Montalbà del Castell
Montalbà del Castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló.
S'estén des del cim de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet fins a prop de la vall de la Tet, vora Illa Entre altres afluents de la Tet, el terme és drenat per les rieres de Bellaguarda i de la Craberissa Hi ha boscs d’alzines La superfície agrícola es limita a 313 ha, dedicades bàsicament a la vinya 302 ha produeixen vi de denominació d’origen controlat també hi ha petites extensions d’arbres fruiters, sobretot albercoquers, i hortalisses Hi ha bestiar cabrum uns 45 caps i una cooperativa El poble 480 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és centrat…
la Menera
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al sector més alt de la comarca, al límit amb la Garrotxa, de la qual el separa, entre el coll del Malrem (1 135 m) i el pla de la Muga (1 115 m), la serra de la baga de Bordellat (1 558 m).
És el més meridional del territori continental de l’Estat francès És constituït pel sector de capçalera de la vall del riu de la Menera o de Galdares, aigua avall del santuari del Coral El bosc ocupa una bona part del territori roures i castanyers La superfície agrícola és de 748 ha, 744 de les quals són de pastures i farratge, 2 ha d’arbres fruiters, 1ha d’hortalisses i 1 ha de cereals El cens ramader dóna 120 caps de boví, 300 d’oví i 150 de cabrum L’explotació de les mines de ferro, que havien fet possible el ràpid creixement del poble des de la fi del s XVIII, ha estat abandonada La…
Òpol i Perellós
Òpol i Perellós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector més oriental de les Corberes, al límit amb el Narbonès (Llenguadoc), constituït el 1970 per l’agregació dels termes d’Òpol i Perellós.
El terme s’estén des de l’alineació principal de les Corberes coll de Carrera, 560 m alt el Montplà, 424 m alt i la serralada que limita la plana litoral, coberta en gran part, en aquest sector, per l’estany de Salses serra del Boix, 286 m alt crest de Vilaplana el Montpeirós, 351 m alt entre aquestes dues alineacions s’obre una plana, drenada per un afluent del Ròvol Ha perdut els arbres, i el territori és cobert de garriga La vinya és el conreu principal, i s’elaboren vins de qualitat amb denominació d’origen Hi ha un celler cooperatiu La ramaderia especialment de bestiar oví…
Terrateig
Terrateig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al SE de la comarca, al límit amb la Safor i amb el Comtat.
S'estén a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme, i és accidentat al S pel sector muntanyós que enllaça les serres de Benicadell i d’Ador coll de Llautó Aquest sector poc més de la meitat del territori és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la zona més plana de la vora del riu i es dedica bàsicament a conreus de secà 200 ha, abancalats vinya 127 ha i oliveres El regadiu aigua de fonts, en part de reg temporal es limita a 22 ha d’arbres fruiters i hortalisses El poble 345 h agl 2006, terrategins 254 m alt és a la vora del barranc de Terrateig , afluent…
antiarnes
Química
Producte destinat a combatre les arnes i, en general, tots els insectes que s’alimenten de fibres tèxtils, especialment llana.
Segons llur forma d’actuar es divideixen en repellents, insecticides i productes que modifiquen l’estructura de la llana L’acció dels repellents es limita a allunyar les arnes, sense que, generalment, tinguin cap acció letal De tots els emprats, solament el naftalè i el -p -diclorobenzè poden tenir acció letal, en determinades circumstàncies Dels insecticides, hom empra, gairebé exclusivament, el DDT i els seus derivats, el dieldrine i l’eldrine, que manifesten més eficàcia que el DDT L’acció antiarnes, per canvi de l’estructura de la llana, es fonamenta en el fet que els enzims…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina