Resultats de la cerca

És situada al SE del país, prop de l’Indus, al NE de Karāchi, en una de les regions més riques del país És un nus ferroviari i un nucli industrial ciment, vidre, molins d’arròs, oli de llavors, cuir i ceràmica És famosa per les manufactures de seda, pels brodats d’or i d’argent i per les laques

Aquest moviment, que prengué el nom de l’heroi llegendari Finn Mac-Cunhail, passà al Canadà i a d’altres centres d’immigració irlandesa A Irlanda el moviment fou dirigit per James Stephens, entorn del diari “Irish People”, i continuà fins a la Primera Guerra Mundial llavors els fenians s’integraren en diversos partits polítics, sobretot en el Sinn Fein

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Llicenciat en ciències químiques Essent capità d’enginyers, fou triat defensor militar de Pere Coromines en el procés de Montjuïc del 1896 tingué llavors una brillant actuació, assessorada per Amadeu Hurtado i Salvador Dalí Posteriorment es lliurà a una sèrie de treballs tècnics, especialment preocupat per les comunicacions òptiques i elèctriques i l’higienisme militars El 1918 ascendí a coronel

És l’actual església parroquial de Montellà, situada al puig on s’esgraona el poble És esmentada, juntament amb l’església de Sant Genís de Montellà, que llavors era la parròquia, en la publicació sacramental del testament de Bernat I, vescomte de Conflent, de l’any 1003 Bernat deixà una vinya a les esglésies de Sant Genís i de Sant Sadurní de Montellà

Jubilee , veu anglesa per jubileu, feia referència a la llavors recent emancipació dels esclaus El primer cor professional que cantava jubilee  fou format el 1871 per estudiants de la Fisk University de Tennessee amb el nom de Fisk Jubilee Singers A redós de la gran reputació que l’esmentada formació assolí, es crearen altres cors que adoptaren la denominació comuna de Jubilee Singers

Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…

Els grans poden ser de diversos colors blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé negre, integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes llavors La rapa o barrusca raïm desproveït de grans representa entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní, és astringent i el seu sabor és aspre la pellofa representa del 8 a l’11% del pes total i conté taní, àcids i matèria colorant la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté aigua entre el 75 i el 85%, sucres entre el 12 o el 18%, àcids lliures gàllic, màlic, cítric, etc, taní,…

Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…

Fundat el 1914 amb el nom de Tremp Futbol, el 1949 adoptà la denominació actual Debutà l’any 1950 en competicions de categoria amateur , i un any després inaugurà el camp municipal Pere Mata, on juga des de llavors Entre el 1956 i el 1967 es mantingué inactiu Competí sempre en l’àmbit territorial i entre el 1993 i el 1999 jugà en la màxima categoria