Resultats de la cerca

Graduat a l’acadèmia militar el 1949, el 1969 fou nomenat general i cap de l’estat major de la força aèria El 1975 ocupà el càrrec de vicepresident de la república, i el 1978, el de vicepresident del partit governant a Egipte, el Partit Nacional Democràtic L’octubre del 1981, arran de l’assassinat del president Anwar al-Sadat , es convertí en primer ministre i president de la república, càrrec en què fou confirmat per referèndum al mateix mes i per al qual fou reelegit el 1987, el 1993 i el 1999 El gener del 1982 lliurà el càrrec de primer ministre a AF Mohieddin i fou nomenat president del…

Llicenciada en filosofia i en ciències de la comunicació i màster en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballà per a TVE a Catalunya 1979-82 i collaborà en diversos mitjans de comunicació Professora de llengua i literatura catalanes a l’IES Escola Industrial de Sabadell des del 1985, ha ocupat càrrecs per al desenvolupament de programes per a la normalització lingüística, especialment al Vallès Occidental Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, formà part de l’executiva nacional 2001-04, i fou regidora a l’Ajuntament de Sabadell 2003-07, a més d’ocupar altres…

Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país quintes, aranzels, en la qual participaren, a més dels carlins anomenats en aquesta època montemolinistes , progressistes i republicans El projecte patrocinat, entre d’altres, per Jaume Balmes i Antoni Aparici i Guijarro d’unir les dues branques borbòniques amb el casament d’Isabel II amb Carles Lluís de Borbó i de Bragança, comte de Montemolín, fill i successor de Carles V Carles VI, per als seus…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC  1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de Josep…

Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat major, R Díaz…

Fou fundada per tal de donar a conèixer les noves manifestacions artístiques del moment Organitzà la gran Exposició Miró, retrospectiva, a les Galeries Laietanes de Barcelona, que significà la reincorporació del pintor a Barcelona, i també sessions de jazz i conferències amb la collaboració del Hot Club, la primera Exposició Antològica d’Art Contemporani a Terrassa, la primera exposició conjunta de Joan Ponç, Tàpies i Cuixart, de “Dau al Set”, etc Publicà la revista Cobalto 49 , de la qual sortiren quatre fascicles Posteriorment es decantà sobretot per les arts visuals i la música En aquest…

Llicenciat en ciències econòmiques i en dret per la Universitat de Barcelona, l’any 1974 hi obtingué el doctorat en ciències polítiques, econòmiques i comercials amb la tesi El concepte de cultura política Cursà també un màster de ciència política per la New School for Social Research de Nova York Professor titular de ciència política i l’administració, exercí la docència des del 1970 a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, The American College i The New School for Social Research Membre de l’Assemblea d’Intellectuals i de l’…

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Es graduà en dret a la Universitat d’Oxford 1975 i poc després s’afilià al Partit Laborista Diputat des del 1983, el 1994 rellevà John Smith com a líder del partit Amb el suport del sociòleg Anthony Giddens , formulà una revisió del laborisme conegut amb el nom de Tercera Via  amb l’objectiu d’atreure's sectors de l’electorat de centre, revisió que essencialment consistia en la renuncia als aspectes més socialitzants del programa laborista El 1995 aconseguí l’anullació de la clàusula dels estatuts del partit relatius a la socialització dels mitjans de producció, i el 1997 guanyà les…

Sorgí a partir de diversos collectius escindits d’ Iniciativa per Catalunya-Verds , com el PSUC-viu o el collectiu Roig-Verd-Violeta També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 ni en les del Congrés dels…