Resultats de la cerca

Net del poeta  Carles Riba  i de la poetessa Clementina Arderiu i del fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva El 1964 formà el duo Els troba-2 amb el seu cosí segon i company de classe Jordi Casassas, i començà a escriure les primeres cançons, que coincidiren amb el moment culminant de la Nova Cançó , si bé es decantà pel gènere country-folk Estudià disseny i grafisme a l’Escola Massana 1966-68, i com a grafista fou autor de les caràtules dels seus discs i de pòsters, així com les d’altres per a la discogràfica Concèntric El 1967 fou un dels cofundadors del Grup de Folk 1967-…

Considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l’Ajax d’Amsterdam, amb el qual es convertí aviat en l’home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excellent Amb l’Ajax guanyà sis lligues 1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973 i quatre copes 1967, 1970, 1971, 1972, la Copa d’Europa 1971, 1972 i 1973, la Copa Intercontinental 1972 i la Supercopa de la UEFA 1972, 1973 El 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1974, any que fou proclamat…

Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges  Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Llicenciat en dret 1971, amplià estudis a la Universitat de Berkeley Membre del comitè executiu nacional d'Alianza Popular 1979-86, que el 1989 esdevingué Partido Popular  PP, del qual fou sotssecretari general, ha estat membre i responsable de diverses comissions al Congrés dels Diputats Arran de la victòria del PP en les eleccions generals del 1996, José María Aznar  el designà vicepresident segon del govern espanyol En 1996-2000 fou també ministre d'economia i hisenda, i a partir de la segona legislatura del PP, l'any 2000, ministre d'economia, ja que l'anterior ministeri fou dividit en…

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…

Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…

Es proposa promoure l’ideari falangista i la unitat d’Espanya Els promotors són Manuel Enuz, Terry Robert Hamblin i Margarita Llauradó Folch

Es proposa aconseguir treball per a tots els ciutadans o, quan no se’n tingui, el dret de subsidi Promotors Antonio Triay i Ascensión Riba

Defensà la monarquia parlamentària espanyola i, probablement, al desembre d’aquest any esdevingué Partido Derecha Monárquica Impulsors Luis Eufemia i José Terol García

Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…