Resultats de la cerca

Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons després Alfons III de Catalunya-Aragó, juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors En formaven part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, Alcolea de Cinca, Castellflorit, El Grado, Lagruesa i Alerre Aragó i Samitier, Guaso, Morcat, Abizanda i Solana Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona Ribagorça i Clamosa i Pui de Cinca Sobrarb

El 1866 es presentà al Teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’ Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, J Pin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres Els seus fills foren l’actriu Dolors Delhom i l’actor i poeta Carles Delhom

Estudià piano i harmonia a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i després amplià la seva formació com a instrumentista amb Blanca Selva Molt aviat inicià una brillant carrera com a concertista El 1963 es destacà en una sèrie de recitals en què interpretà la integral de les 32 sonates de L van Beethoven Formà duet amb el seu marit, el violinista Joan Massià Fou professora de piano de l’Acadèmia de Música de Barcelona i de música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona

Filla de Miquel Mateu i Pla , de qui heretà el castell de Peralada Juntament amb el seu marit, Artur Suqué i Puig , fundà el Grup Peralada, i posteriorment, l’any 1987 hi fundaren el Festival Castell de Peralada Fou la presidenta de l’Associació Cultural del Castell de Peralada que promou aquest festival La seva contribució al món de la música fou premiada amb diversos reconeixements la Creu de Sant Jordi 2000, la Medalla d’Or del Cercle del Liceu 2009 i Medalla d’Or del mèrit en les belles arts 2017

Filla i hereva del vescomte Ramon II, aportà el vescomtat i la major part de les seves possessions entre altres, els castells de Sant Martí, de Miralles i de Queralt, al Baridà, tinguts sota la potestat dels comtes de Barcelona com a successors dels comtes cerdans al seu marit 1126, al vescomte Pere I de Castellbò A mitjan s XII el títol vescomtal de Cerdanya, unit a la casa de Castellbò i mai no utilitzat pels seus nous detentors, deixà de figurar en els documents i es perdé definitivament

Estudià magisteri a Barcelona i obrí una escola a Palma amb el seu marit, Francesc Civera Restà vídua el 1869, i el 1870 el bisbe Salvà li encarregà la reorganització del Collegi de la Puresa, fundat el 1809 pel bisbe Nadal El 1872 la diputació provincial li confià l’organització en el mateix collegi de l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba Estengué l’Institut de la Puresa pel País Valencià, per influència del futur cardenal Enric Reig

Fill i hereu del comte Joan I, tingué, de jove, una vida aventurera i fou empresonat pels turcs 1396 Alliberat, malversà els fons recollits per fer una expedició contra Anglaterra Vidu de Beatriu de Navarra, el 1416 es casà amb la reina Joana II de Nàpols, de qui fou segon marit Intentà d’emparar-se del govern del regne, però el poble se li oposà i hagué de recloure's al castell de l’Ou 1416 Fou governador del Llenguadoc 1424, fins que es retirà a un convent, a Besançon

Filla d’ Enric IV de França i de Maria de Mèdici , es casà 1625 amb Carles I d’Anglaterra Influí sobre el seu marit, al qual aconsellà una política intransigent davant el parlament Acusada d’indisposar el rei contra els anglicans, fou en part responsable del desencadenament de la guerra civil El 1644 hagué de fugir a França, i s’esforçà per salvar Carles I executat el 1649 després de la restauració del seu fill Carles II 1660 tornà a Londres, però es retirà definitivament a un convent, a Chaillot

Ballarina, professora i crítica de dansa, i membre del collectiu Germanes Quintana Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , Avui , El País , Diari de Tarragona Ha publicat Desfici 1988, premi Andròmina, Dibuix de dona amb ocells blancs 1995, premi Josep Pla, L’aire groc 1996, El marit invisible 1999, El festí de Nàpols 2002, Una mare com tu —L’enveja— 2002, Tancat per vacances 2003, volum collectiu, La muntanya dels secrets 2005 i el llibre de biografies i assaig Nou dones i una guerra les dones del 36 2005

Suspecta de deshonestedat financera, Ciceró se'n divorcià i es casà amb la jove i rica Publília 46 Ella es casà amb Sallusti i, després, amb Marc Valeri Messala Corví